Prima Repùblica Austrìaca

Custu artìculu est iscritu cun sa grafia Limba Sarda Comuna. Abbàida sas àteras bariedades gràficas:

campidanesu · logudoresu · nugoresu

Sa Prima Repùblica Austrìaca, in s'istòria de s'istadu mitteleuropeu, si referit a su perìodu a fatu de sa prima gherra mundiale chi aiat sighidu sa ruta de s'Impèriu Àustro-Ungheresu (Finis Austriae) fintzas a sa segunda gherra mundiale. Custu perìodu est istadu singiadu dae una violenta cuntierra intre dereta e manca, comente in s'avolotu de su mese de trìulas de su 1927 e in sa de su mese de freàrgiu 1934. Sa costitutzione austrìaca fiat intrada in vigore in su 1920 e emendada in su 1929.

Bandera dae su 1934 a su 1938

Posidura in sa mapa polìtica europea de s'època

Su perìodu de sa Prima Repùblica finit cun s'Anschluss a òpera de sa Germània nazista in su 1938, opuru cun s'istitutzione de sa ditadura àustro-fascista de su 1933-1934, chi aiat sighidu sa gherra tzivile austrìaca, dae chi sa costitutzione de s'istadu àustro-fascista non cunsideraiat prus s'Àustria una repùblica, prusaprestu unu Bundesstaat, est a nàrrere una federatzione.