Flag of Sardinia, Italy.svg
Artìculu in LSC
Flag of Sardinia, Italy.svg

Su sùrfuruu in sa tàula periòdica de is elementos
Sùrfuru

Su sùrfuru o tzùrfuru est un'elementu chìmicu de sa tàula periòdica de sos elementos cun sìmbulu S (dae su latinu sulfur) e nùmeru atòmicu 16. Est unu non metallu chentza de fragu, sabore, meda abundosu. Sa forma sua prus nòdida e comuna est sa cristallina de colore grogu intensu. Est presente suta de forma de sulfuros e sulfatos in medas minerales e s'agatat s'ispissu puru in sas regiones cun vulcanos ativos.

Est un'elementu essentziale pro totu sos èsseres bividores, in sos cales est presente in duos amminoàtzidos, sa tzisteina e sa metionina, e de cussighèntzia in medas proteinas. In campu industriale s'impreat mescamente pro nde fàghere fertilizantes, ma fintzas pro prùine de isparu, lassativos, bochibabaùtzos e bochi-fungos. Annotamala su sùrfuru – in bona parte bogadu a iscòria de rafinatzione de sos idrocarburos – s'agatat in carchi disinfetante, agatat impreu mannu in sa messaria (in ue est impreadu pro sas propiedades bochi-fungos, pro esèmpru pro cumbàtere fitopatologias comente a s'oìdiu), est presente in sa conca de sos lominos e in s'ebanite.

Sas cantidades mannas de carbone brusiadas dae s'indùstria e de sas tzentrales elètricas bogant ogni die in s'atmosfera meda biòssidu de sùrfuru, chi reagit cun s'ossìgenu e su papore de abba in s'ària pro formare àtzidu sulfòricu. Custu àtzidu forte torrat a rùere a terra cun sas propiduras dende logu a sas famadas proinas àtzidas chi atzidìficant sos terrinos e sas risursas ìdricas causende graes dannos a s'ambiente naturale de medas regiones industrializadas.

Àteros progetosModìfica