Flag of Sardinia, Italy.svg
Artìculu in LSC
Flag of Sardinia, Italy.svg

Su sùrfuru o tzùrfuru est un'elementu chìmicu de sa tàula periòdica de sos elementos cun sìmbulu S (dae su latinu sulfur) e nùmeru atòmicu 16. Est unu non metallu chentza de fragu, sabore, meda abundosu. Sa forma sua prus nòdida e comuna est sa cristallina de colore grogu intensu. Est presente suta de forma de sulfuros e sulfatos in medas minerales e s'agatat s'ispissu puru in sas regiones cun vulcanos ativos.

Su sùrfuruu in sa tàula periòdica de is elementos
Sùrfuru

Est un'elementu essentziale pro totu sos èsseres bividores, in sos cales est presente in duos amminoàtzidos, sa tzisteina e sa metionina, e de cussighèntzia in medas proteinas. In campu industriale s'impreat mescamente pro nde fàghere fertilizantes, ma fintzas pro prùine de isparu, lassativos, bochibabaùtzos e bochi-fungos. Annotamala su sùrfuru – in bona parte bogadu a iscòria de rafinatzione de sos idrocarburos – s'agatat in carchi disinfetante, agatat impreu mannu in sa messaria (in ue est impreadu pro sas propiedades bochi-fungos, pro esèmpru pro cumbàtere fitopatologias comente a s'oìdiu), est presente in sa conca de sos lominos e in s'ebanite.

Sas cantidades mannas de carbone brusiadas dae s'indùstria e de sas tzentrales elètricas bogant ogni die in s'atmosfera meda biòssidu de sùrfuru, chi reagit cun s'ossìgenu e su papore de abba in s'ària pro formare àtzidu sulfòricu. Custu àtzidu forte torrat a rùere a terra cun sas propiduras dende logu a sas famadas proinas àtzidas chi atzidìficant sos terrinos e sas risursas ìdricas causende graes dannos a s'ambiente naturale de medas regiones industrializadas.

Àteros progetosModìfica