Sarrabus-Gerrei

Custu artìculu est iscritu in sa grafia campidanesa. Abbàida sas àteras bariedades gràficas:

logudoresu · LSC · nugoresu

Su Sàrrabus-Gerrei est una regioni istorica e giografica de sa Sardinna sud-orientali, pertocat cumenti a s'aministrazioni a sa provìntzia de Casteddu. S'origini de su nomini "Sàrrabus" portat unas cantu interpretatzionis ma po sa parti manna de is istudiosus benit de s'antiga tzitadi Punica de Sarcopos, posta oi in su cumunu de Bidd'e Putzi chi po richesa e influèntzia depiat controllai in cussus tempus una zona bastanti manna, chi cumprendiat prus a mancu su Sàrrabus de oindii.

Geografia

Làcanas

Is làcanas de su Sàrrabus-Gerrei ant mudau medas bortas in sa stòria. In s'edadi de mesu su logu furiat partziu in cuatru curatorias (Sàrrabus, Cirra, Tolostrai e Gerrei) ma oindii benint tentas in cunsideru is làcanas amministrativas de is cumunus.

Su Sàrrabus allàcanat a nord cun s'Ollasta, sa làcana cumentzat in sa Turri de Murtas, passat in sa localidadi Santu Jroxu e tirat fìntzas a Bruncu Spaulatzus, dae ingui sighit su mràxini de su Pranu de Monti Cardiga fintzas a Monti Nieddu. Dae ingui calat a s'arriu de Coili de Ierru e torrat a sighiri a si mràxini de su Pranu impunnendi a sud-est.

Cultura e traditzionis

Su sardu chi si fueddat ingui tenit sa particularidadi de s'acòrpidu de gorgoena. Allàcanat cun s'Ogiastra e sa Parteolla. Is biddas chi ddu cumponint funt: Murera, Biddeputzu, Santu 'Idu e Castiadas