Schermu a tocu
campidanesa. Abbàida sas àteras bariedades gràficas:
logudoresu · LSC · nugoresu
Su schermu a tocu, connotu fintzas cun su nòmini inglesu touch screen o touchscreen[1] est unu dispositivu eletrònicu, frutu de s'unioni de unu schermu e unu digitalisadori, chi permitit a s'impitadori de manigiai un'interfaci gràfica po mèdiu de is didus o trastus adatus.[2] Su schermu a tocu est in su pròpiu tempus un'aparatu de intrada e de essida.[3][4]
Stòria
modìficaPrimus protòtipus
modìficaSi creit chi s'idea de su schermu a tocu siat de Eric Johnson, circadori de su Royal Radar Establishment in Malvern, Inghilterra, chi iat descritu su traballu suu asuba de is schermus capacitivus in un'artìculu curtzu publicau in su 1965 e apustis cumpletau cun fotografias e gràficus in un'artìculu publicau in su 1967.[5][6] S'aplicatzioni de sa tecnologia capacitiva asuba de tubu catòdicu po su controllu de su tràficu aèreu fiat descrita in un'artìculu publicadu in su 1968.
Sa primu computera cun schermu a plasma cun funtzionalidadi a tocu est istadu su PLATO IV de su 1972, mentris su primu telefoneddu chi dd'at impreau fiat s'IBM Simon de su 1992.[4]
Spainadura
modìficaSu schermu a tocu s'est spainau meda incumentzendi de is annus 1980 in aparatus vàrius destinaus a su pùblicu, comenti a is portalitus informativus o is portalitus automàticus (Bancomat); su primu PC a impreai custa tecnologia est stètiu su HP-150 de su 1983. Cun is primus annus de su sèculu XXI chi is aparatus cun schemu a tocu connoscint una spainadura bera, gràtzias a solutzionis in dispositivus mòbilis comenti su Nintendo DS, is navigadoris satelitaris, computadoras ultra-portàtilis, telefoneddus cellularis e tauleddas.
Piessìnnius
modìficaSu schermu a tocu, po mori de is piessìnnius suus podit fai sa funtzioni de su sòrixi e bortas medas fintzas de sa tastera. Custu permitit a is aparatus mòbilis e cumpatus de aorrai su spàtziu de is dispositivus de intrada e tenni in su matessi tempus unu schermu prus ampru, un'interatividadi direta intra impitadori e aparatu, paghende-ddus perou cun una lestesa de scritura prus bàscia e a bortas cun tassu de faddina prus artu.
Tecnologias de digitalisadori
modìfica
Unu schemu a tocu, chi podit tenni mannesas diferentis meda, podit essi fatu cun tecnologias vàrias.
- Sensori mannièticu: po mèdiu de s'influèntzia de su campu mannièticu intra sa pinna e sa tauledda si tenit un'interatzioni cun s'aparatu.
- A infrarrùbiu: is primus schermus a tocu impreànt rajus de luxi infrarrùbia projetaus segundu unu disponimentu a grìllia deretu asuba de sa superfìci de su schermu; ponendi su didu asuba de su schermu s'impitadori interrumpit unus cantu fàscius orizontalis e unus cantu fàscius verticalis, permitendi de aici s'identificatzioni de is coordinadas de su cuntatu.
- Òtica o a videocàmeras: unus cantu aparatus, comenti a su Microsoft PixelSense o is telefoneddus Neonode, isfrutant unu sistema de videocàmeras chi indivìduant sa presèntzia de ogetus o didus chi intrant in cuntatu cun sa superfìci de su schermu; sa tecnologia de tipu òticu permitit, a diferèntzia de sa tecnologia infrarrùbia, su connoscimentu avantzau de is ogetus chi interagint cun sa superfìci de su schermu.
- Schermu resistivu: su digitalisadori de tipu resistivu est fatu cun duus pìgius de materiali condutori chi, candu un'ogetu carcat asuba de su schermu, intrant in cuntatu permitendi a s'aparatu de carculai sa positzioni sua. Est stètiu impreau in vàrius mòllius de telefoneddu, ma incumentzendi de is annus 2010 is produtoris ant preferiu is schermus capacitivus[7][8].
- Schermu capacitivu: su digitalisadori capacitivu impreat sa variatzioni de capacidadi dielètrica tìpica de is cundensadoris asuba de s'imbìdriu de su telèfonu matessi, cobertu cun unu pìgiu fini-fini de òssidu metàllicu in s'ala esterna. A is cuàturu àngulus de su pannellu est aplicada una tensioni chi si spraxit asuba de totu sa superfici de su schermu gràtzias a s'òssidu de metallu; candu su didu o unu materiali condusitori de eletricidadi tocat su schermu ddoi at una variatzioni de capacidadi superficiali, chi una madrixi de cundensadoris a film postus asuba de unu pannellu postu asuta de s'imbìdriu rilevat. Custa tecnologia permitit una mellus sensibilidadi e duncas est sa prus impreada po telefoneddus a incumentzai de is annus 2010[7][8].
Unu tipu de schermu a tocu, connotu a incumentzai de su 1982 ma portau a sa fama de Apple in su 2007 e apustis impreau fintzas de àterus produtoris, podit connosci sa positzioni de prus de unu didu in su pròpiu momentu. A custa funtzioni ddi narant multi-tocu[9].
Riferimentus
modìfica- ↑ (IT) touchscreen, in dictionary.com. URL consultadu su 1º santugaine 2018.
- ↑ (IT) Entry ID 1474970, Terminologia interattiva per l'Europa. URL consultadu su 19 maju 2022.
- ↑ (EN) Geoff Walker, A review of technologies for sensing, in semanticscholar.org. URL consultadu su 18 nadale 2019.
- ↑ 4.0 4.1 (IT) Alessia Vicinanza, Ecco la vera storia del touchscreen, in focus.it, 27 ghennàrgiu 2013. URL consultadu su 1º santugaine 2018.
- ↑ (EN) Touch display—a novel input/output device for computers, in digital-library.theiet.org. URL consultadu su 10 santandria 2020.
- ↑ (EN) 1965 – The Touchscreen, in mraths.org.uk. URL consultadu su 10 santandria 2020.
- ↑ 7.0 7.1 (EN) Touchscreen lowdown - Capacitive vs Resistive - Features - Know Your Cell, in knowyourcell.com, 5 nadale 2010. URL consultadu su 2 santandria 2022 (archiviadu dae s'url originale su 5 nadale 2010).
- ↑ 8.0 8.1 (EN) Walker, Geoff, A review of technologies for sensing contact location on the surface of a display, in Journal of the Society for Information Display, vol. 20, nº 8, austu 2021, pp. 413–440, DOI:10.1002/jsid.100.
- ↑ (EN) Bill Buxton, Multi-Touch Systems that I Have Known and Loved, in www.billbuxton.com, 5 austu 2020. URL consultadu su 2 santandria 2022.