Custu artìculu est iscritu cun sa grafia Flag of Sardinia, Italy.svgLimba Sarda ComunaFlag of Sardinia, Italy.svg. Abbàida sas àteras bariedades gràficas:

campidanesu · logudoresu · nugoresu

Coordinatas: 33°52′S 151°12′E / 33.866667°S 151.2°E-33.866667; 151.2

Sydney est sa tzitade prus pobulada dae Austràlia, cun una populatzione in s'àrea metropolitana sua de unos 4,34 milliones de bividores (istimados in su 2008).[1] Est sa capitale de s'istadu de Nou Galles de su Sud e est istadu su logu in ue fiat fundada sa prima colònia britànnica in Austràlia, sa Colònia de Nou Galles de su Sud. Fiat fundada in su 1788 in sa baja de Sydney dae Arthur Philip, capitanu de la First Fleet[2] e est sa tzitade prus antiga de su paisu.[3]

Panorama de Sydney
Posidura in Austràlia

Est situada in su sud-estu de Austràlia, a s'oru de sa Baja de Jackson. In sa tzitade, s'iscerat s'Òpera de Sydney, su Ponte de su Portu de Sydney e is marinas suas. S'àrea metropolitana est inghiriada dae parcos natzionales chi cuntenent bajas e rios.

Sydney est una de is tzitades prus multiculturales de su mundu, e si rifletet cun su rolu suo de printzipale destinatzione pro is emigrantes de Austràlia.[4] Segundu un'istùdiu subra su costu de vida, Sydney resurtat èssere sa tzitade prus cara de Austràlia e sa de bìndighi a livellu mundiale.[5] Sydney puru istat in sa top 10 de is tzitades cun mègius calidade de vida de su mundu.[6][7]

RiferimentosModìfica

  1. abs.gov.au, http://www.abs.gov.au/AUSSTATS/abs@.nsf/DetailsPage/1301.02008?OpenDocument.
  2. History of Australia, Oz Experience.<nowiki>
  3. (EN) National Geographic, http://travel.nationalgeographic.com/places/photos/places-sydney-gallery-1/sydney-city.html. URL consultadu su 14 abrile 2009.
  4. Designing for Diversity: the Multicultural City, in 1995 Global Cultural Diversity Conference Proceedings, Sydney, Australian Government Department of Immigration and Citizenship. URL consultadu su 4 freàrgiu 2012 (archiviadu dae s'url originale su 25 austu 2011).
  5. Cost of living — The world's most expensive cities, City Mayors.
  6. Mercer's Quality of Living Survey 2008, www.mercer.com. Retrieved on 2 March 2009.
  7. The Economist's World's Most Livable Cities 2008, www.economist.com. Retrieved on 2 March 2009.

Àteros progetosModìfica