Open main menu

Flag of Sardinia, Italy.svg
Artìculu in LSC
Flag of Sardinia, Italy.svg

Inditadu in ruju s'istadu de Texas, in sos Istados Unidos
Bandera de su Texas

Su Texas est unu istadu federadu de sos Istados Unidos de Amèrica chi s'agatat in sa regione tzentru-meridionale de sa natzione. Sa capitale est Austin e sa prus manna tzitade Houston.

S'origine de su nòmene Texas benit de unu faeddu de limba Caddo, "Tejas", chi cheret nàrrere Amigos.

GeografiaModìfica

Cun istèrrida de 696,200 Km2 e 26.4 milliones de abitantes est su segundu istadu de s'Unione in istèrrida a fatu de s'Alaska (ma su prus mannu intre de sos 48 istados contiguosos), est fintzas su segundu prus populadu a fatu de sa Califòrnia.

Su Texas allàcanat in s'Ovest cun su Nou Mèssicu, cun s'Oklahoma in su Nord, cun s'Arkansas in su Nord-Est, cun sa Louisiana in s'Est e in su Sud-Ovest cun sos istados messicanos de Chihuahua, Coahuila, Nuevo León e Tamaulipas. In su Sud-Est tenet bessida a mare in su Gulfu de Mèssicu.

Sos paisàgios de su Texas sunt meda bàrios e mancari in sa bidea comune bengiat assotziadu a sos desertos chi s'agatant in su Sud-Ovest de sa natzione, no est prus de su 10% su territòriu chi nd'est desèritcu. De Est a Ovest si passat de sas paules a cara de sa costera, a is padentes e a ùrtimu su desertu e sos montes de su Big Bend.

IstòriaModìfica

In passadu su territòriu de su Texas est passadu in manu a medas poderios, de in ue benit sa moda de nàrrere "six flags over Texas" (ses banderas subra su Texas).

Sos primos colonizadores sunt istados sos ispagnolos, a custos fiant sighidos pro carchi tempus sos frantzesos. Passadu a suta de su cuntrollu de su Mèssicu fintzas a su 1836, su Texas aiat pois balangiada s'indipendèntzia e fiat diventadu una rèpublica. In su 1845 fiat su de 28 istados a intrare in sos USA. Custu fatu at tentu a cusseguèntzia sa Gherra Messicanu-Americana in su 1846.

In su 1861 su Texas, chi fiat istadu iscravista aiat decraradu sa setzessione de sos Istados Unidos e si fiat aunidu a sos "Istados Cunfederados de America". Cun s'acabu de sa Gherra Tzivile fiat torradu in s'Unione e pro unu longu periodu s'economia si fiat abarrada firma.

Sa fortuna de s'istadu at mudadu cun s'iscoberta de su petròliu in su sèculu XX, chi at atiradu inbestimentos. Oe su Texas tenet una economia disvariada, cumpetitiva e est su segundu produidore de richesa in sa natzione.

Su Texas tenet sos prus artos peschentos de immigratzione illegale de sos Istados Unidos. Segundu sos carculos unu 6% de sa populatzione est cumposta de forànios.

Àteros progetosModìfica