Oklahoma

Artìculu in LSC

S'Oklahoma [/ˌoʊkləˈhoʊmə/] (in limba Cherokee: ᎣᎦᎳᎰᎹ [òɡàlàhoma]; in limba Pawnee: Uukuhuúwa, in limba Cayuga: Gahnawiyoˀgeh) est un'istadu de is Istados Unidos de Amèrica chi s'agatat in sa regione otzidentale de Tzentru-Sud. Sa capitale e tzitade majore est Oklahoma City.

S'Oklahoma, inditadu in ruju in sa mapa de sos Istados Unidos

Bandera de s'Oklahoma

Allàcanat in su norti cun su Kansas, in su norti-estu cun su Missouri, in s'estu cun Arkansas, in su sud-uestu cun su Texas, in su norti-uestu cun Nou Mèssicu e Colorado.

Est su de 20 istados prus istèrridos e su de 28 prus populados de sos 50 chi cumponent sa federatzione.

Su nòmine de Oklahoma dependet de is faeddos de limba Choctaw okla e humma, chi cherent nàrrere gente ruja. In antis de èssere fatu istadu fiat partzidu in Territòriu de Oklahoma e Territòriu Indianu, chi a coa est istadu incorporadu. Est intradu in sa federatzione comente su de 46 istados su 16 de santandria 1907.

Su territòriu de s'Oklahoma s'agatat in manna parte postu in sa zona de is campuras mannas, is montes sunt pagus e non lòmpent a artària manna. Padentes si nde podent agatare in s'estu.

Sa populatzione est susetotus de pesada inglesa, tedesca, iscotzesa, irlandesa, ma fintzas nativa americana.

S'istadu est produtore mannu de gas naturale, petròliu, prodotos de massaria. S'apoderat subra s'aeronàutica, s'energia, is telecommunicatziones e is biotecnologias. In sa natzione si iscerat pro una dis economias in crèschida prus lestra, e pro redditu mèdiu peròmine de is prus artos. Is tzentros printzipales de affàrios sunt sa capitale, Oklahoma City e Tulsa. Duos bividores de Oklahoma de tres bivent in is àreas metropolitanas issoro.

Su nòmingiu est "The Sooner State" (S'Istadu Chitzanu), in fentomu de su fatu chi is colonizadores biancos dd'apant incomintzadu a ocupare in antis chi ddis esseret permitidu uffitzialmente. Is bividores sunt narados Oakies.