Un'istadu, duos sistemas
Artìculu in LSC
Unu istadu, duos sistemas (in tzinesu 一国两制 Yīguóliǎngzhì) est una fòrmula cun chi si solet inditare sa solutzione polìtica proposta in su 1979 dae su leader comunista tzinesu Deng Xiaoping in s'àmbitu de is tratativas intre Repùblica Populare Tzinesa e Rennu Unidu chi ant tentu a resurtu su torrare de Hong Kong suta soberania tzinesa.
Sa fòrmula sintetizat unu cuntzetu dòpiu: de una banda s'afirmat s'unitzidade de sa Tzina che sugetu polìticu, de s'àtera si cuntzedet chi in sinu de unu territòriu sutapostu a una soberania sola si potzant agatare àreas amministradas segundu unu diferente ordinamentu istitutzionale e contraddistinghidas de unu diferente sistema econòmicu.
Custa fòrmula est comomai intrada a fàghere parte de su limbàgiu polìticu internatzionale, e dae sa fine de su su de 20 sèculos si impreat pro inditare sa lìnia polìtica ufitziale mantenta dae su guvernu de sa Repùbblica Populare Tzinesa in cara a sos territòrios de Hong Kong, Macau e Taiwan.
Dae su 1898 s'imperadore tzinesu Guangxu aiat cuntzèdidu a su Rennu Unidu su deretu formale a s'amministratzione de Hong Kong e de sos gai narados Territòrios Noos pro 99 annos, segundu sos trèmenes istabilidos dae sa Segunda cunventzione de Pechinu. Acostende s'iscadèntzia de su trèmene s'est imposta pro sos guvernos de Tzina e Rennu Unidu s'apretu de printzipiare sas tratativas miradas a crarire su destinu polìticu de sa tzitade de Hong Kong e de sos territòrios noos. Sos primos cuntatos ufitziales intre sos rapresentantes de sos duos paisos pro sa cuntierra de tale tema remontat a su 1979. Dae unu cantone bi fiat sa voluntade tzinesa de pònnere su territòriu de Hong Kong in suta de sa soberania de sa Repùbblica Pobulare Tzinesa. Dae su cantone britànnicu bi aiat su pentzamentu pro su fatu chi a pustis de agiomai 150 annos de amministratzione britànnica, sa colònia de Hong Kong aiat difatis isvilupadu istitutziones amministrativas e unu sistema econòmicu subra base capitalista giuigados no integrabiles in su sistema polìticu-econòmicu cun chi fiat guvernada sa Tzina populare. Sa voluntade de sos ingleses fiat evitare a cali chi siat costu s'iscontzu de sas cabudianas istruturas polìticu-econòmicas de Hong Kong e sa cunsighente assimilatzione in su regìmene de guvernu ghiadu dae su Partidu Comunista Tzinesu in Tzina. Sos obietivos a primìtziu incumpatìbiles in ambas is contrapartes ant agatadu una solutzione polìtica cando Deng Xiaoping at espressadu publicamente chi sa voluntade de sa leadership tzinesa fiat de si cumportare in sos cunfrontos de Hong Kong segundu su printzìpiu "Unu istadu, duos sistemas". Sa proposta si concretizaiat lassende chi Hong Kong tzederet a s'amministratzione de Pechinu sa soberania e is detzisiones in matèria de polìtica èstera e amparu militare, faghende·si a totu sos efetos una provìntzia sutaposta a sa soberania de su guvernu de Pechinu. In càmbiu sa tzitade e sos territòrios suos diant àere mantentu unu istatus de provìntzia "ispetziale", podende cunservare unu regìmene econòmicu capitalista e gosende de su mantenimentu de istitutziones polìticas e amministrativas pròpias diferentes dae cussas de sas àteras provìntzias tzinesas. Sa proposta de Deng Xiaoping paret èssere istada detzisiva pro sa risolutzione de sas tratativas, chi fiant concluidas in su 1984 cun sa firma de sa declaratzione giunta intre Tzina e Rennu Unidu, mediante sa cale cust'ùrtima s'impinnaiat a torrare a sa Tzina sos territòrios de Hong Kong in su 1997. Inre sas cunditziones sutascritas dae sa Tzina b'est su punna a garantire chi pro sos 50 annos imbenientes a sa torrada de Hong Kong in suta de sa soberania tzinesa, est a nàrrere finas su 2047, sa regione amministrativa ispetziale de Hong Kong no at a èssere guvernada segundu sas leges e sas polìticas chi regulant su restu de su territòriu guvernadu dae sa Repùbblica Pobulare Tzinesa. Atualmente sa tzitade de Hong Kong gosat de s'istatus de regione amministrativa ispetziale, mantenet unu sistema econòmicu capitalista e in su territòriu suo su deretu praticadu est cuddu de sa gai narada Hong Kong Basic Law.
Sa solutzione polìtica adotada pro Hong Kong est istada torrada a tirare in contu pro sa torrada de Macao suta soberania tzinesa in su 1999. Fintzas Macau est devènnida una regione amministrativa ispetziale, gosende de una larga autonomia amministrativa e de sa libertade de initziativa econòmica in càmbiu de sa rinùntzia a una polìtica èstera e de defensa pròpia.
Pro su chi pertocat Taiwan, sa situatzione est diferente. S'ìsula est de su 1949 suta amparu de su guvernu de sa Repùblica de Tzina, a pustis de sa derrota de sas fortzas ghiadas dae su generale Chiang Kai Shek in sa gherra tzivile tzinesa chi fiat binta dae su Partidu comunista tzinesu. Su guvernu de Taiwan pretendet autonomia pròpia e indipendèntzia dae sa Repùblica Populare Tzinesa, godinde de su reconnoschimentu diplomàticu de 24 istados e esertzitende difatis una soberania autònoma suta bisura de sa polìtica internatzionale, econòmica e militare in su territòriu e in sas abbas a inghìriu s'ìsula de Taiwan. Su guvernu de Pechinu at semper refudadu cale chi siat reconnoschimentu ufitziale de tales rivendicatziones de indipendèntzia polìtica, e si referit ufitzialmente a s'ìsula de Formosa comente chi issa esseret una provìntzia sutaposta a sa soberania sua. Sa leadership polìtica comunista tzinesa a prus de una borta chircadu una risolutzione de sa perrica cun Taiwàn segundu su modellu de cantu acontèssidu cun Hong Kong e cun Macau.