Custu artìculu est iscritu cun sa grafia Flag of Sardinia, Italy.svgLimba Sarda ComunaFlag of Sardinia, Italy.svg. Abbàida sas àteras bariedades gràficas:

campidanesu · logudoresu · nugoresu

Coordinatas: 45°44′N 11°51′E / 45.733333°N 11.85°E45.733333; 11.85

Bandera
Posidura in Itàlia

Su Vènetu (Vèneto in vènetu IPA|/ˈvɛːneto/, Veneto in làdinu, Venedigen in tzimbru), ufitzialmente Regione de su Vènetu, est una regione italiana a istatutu ordinàriu de unos 4.909.013 bividores posta in su chirru orientale de s'Norditàlia; capitale istòrica e cabulogu amministrativu est sa tzitade de Venètzia.

Sa de chimbe regiones pro populatzione de Itàlia, a pustis de Lombardia, Làtziu, Campània e Sitzìlia, fàghet làcana a norte cun s'Àustria, a nord-ovest cun su Trentinu-Südtirol, a sud cun s'Emìlia-Romagna, a sud-ovest cun sa Lombardia, est cun su Friuli-Venètzia Giùlia e a sud-est si ghetat a su mare Adriàticu. Impare cun Trentinu-Südtirol e Friuli-Venètzia Giùlia costituit sa macroarea de su Triveneto o de sas Tres Venètzias.

Sa de ses regiones prus visitadas in Europa e prima in Itàlia segundu sos datos Eurostat,[1] cun 19,6 milliones de arribos e 69,2 milliones de presèntzias turìsticas in su 2018,[2] pigat su nùmene de su pòpulu de sos Vènetos, populatzione indoeuropea chi si fiat aposentada in su territòriu a pustis de sa metade de su segundu millènniu a.C..

In su segundu pustis-gherra su Vènetu aiat connotu unu perìodu de crisi, faghende·si una zona pòbera e sena un' economia forte. Oe in die est una de sas regiones prus ricas de Itàlia. At connotu un'ispaniadura econòmica forte a berus, e est sede de importantes fainas industriales e tertziàrias.

RiferimentosModìfica

  1. Il Veneto è la sesta regione più turistica d'Europa, in touringclub.it. URL consultadu su 13 austu 2019.
  2. Sistema statistico regionale - presenze di turisti, in statistica.regione.veneto.it. URL consultadu su 13 austu 2019.

Àteros progetosModìfica