Open main menu

Coordinatas: 32°42′N 86°42′W / 32.7°N 86.7°W32.7; -86.7

Flag of Sardinia, Italy.svg
Artìculu in LSC
Flag of Sardinia, Italy.svg

S'Alabama, inditadu in ruju in sa mapa de sos Istados Unidos de Amèrica
Bandera de s'Alabama

S'Alabama (/ˌæləˈbæmə/) est unu istadu federadu chi s'agatat in sa regione de Sud-Est de sos Istados Unidos de Amèrica. Sa capitale est Montgomery, sa prus manna tzitade Birmingham.

Su nomìngiu de s'Alabama est "Yellowhammer State" (Istadu de su Cincirri Grogu). Su cincirri est difatis su pugione chi rapresentat s'istadu. Àteros nomìngios sunt "Cotton State" (Istadu de su Cotone) e "Heart of Dixie" (Su coro de Dixie). Dixie est unu paranùmene usadu a inditu de sos bividores de su Sud de sos Istados Unidos.

GeografiaModìfica

Allàcanat in su Nord cun su Tennessee, in s'Est cun sa Geòrgia, in s'Ovest cun su Mississippi, in su Sud-Est cun sa Flòrida e in su Sud tenet bessida a mare in su Gulfu de Mèssicu.

S'Alabama est su de 30 istados prus istèrridos e de 23 prus populados intre sos 50 chi cumponent sa natzione. Tenet abbas intranàbiles navigàbiles.

IstòriaModìfica

Sos primos isproradores europeos de s'Alabama sunt istados ispagnolos in su sèculu XVI. Prus de 160 annos a pustis sos frantzesos nde aiant fundadu sa prus antiga tzitade: Mobile.

Cun sa derrota de sa Frantza in sa gherra de sos sete annos fiat tzèdidu a su Renniu Aunidu. Passadu a èssere territòriu de sos Istados Unidos, s'Alabama fiat aprovadu a istadu federadu de 22 in su 1819. S'economia in s'800 fiat crèschida gràtzias a sos cultibos de cotone, ma fiat basada mascamente subra su traballu de sos iscravos nieddos.

S'11 de ghennàrgiu 1861 s'Alabama aiat decraradu sa bessida de s'Unione. Fiat abarradu indipendente una pariga de dies e a coa si fiat aunidu a sos Istados Cunfederados. De s'acabu de sa Gherra Tzivile, at connotu pagu isvilupu e economicamente est abarradu acapiadu a sa massaria. Fintzas a sos annos '60 de su sèculu XX s'Alabama at antamas bidu sos interèssios de sas classes ricas biancas prevalèssire subra cussos de sos poburos. Sos afro-americanos fiant sos prus agrabiados, fintzas a tando ant bividu discriminados e chentza deretos.

EconomiaModìfica

A pustis de sa II Gherra Mundiale s'economia de s'istadu est passada de s'apoderare mascamente de massaria a si disvariare, fintzas gràtzias a imbestimentos de sas fortzas armadas de sos Istados Unidos.

Àteros progetosModìfica