Gherra de sos Sete Annos

Flag of Sardinia, Italy.svg
Artìculu in LSC
Flag of Sardinia, Italy.svg

Collage de pinturas cun custa ghera che tema

Sa Gherra de sos Sete Annos est istadu unu cunflitu armadu acontèssidu intre sos annos 1756 e 1763 pro determinare su controllu de s'Islèsia in Europa aici comente sa primatzia coloniale in s'Amèrica de su Norte e in s'Ìndia. Sa gherra puru aiat tentu comente a iscenàrios sa costera de Àfrica, sos Caràibes e sas Filipinas. Bi aiant partetzipadu Prùssia, Hannover, su Regnu de Portugallu e s'impèriu coloniale de su Regnu de Bretagna Manna dae unu cantone, e s'Eletoradu de Sassònia, s'Archiducadu de Àustria, su Regnu de Frantza, Rùssia —fintzas a s'annu 1762—, Isvètzia —dae su 1757 fintzas a su 1762— e Ispagna —partende dae su 1761—, de s'àtera. Custa gherra aiat provocadu prus de 100.000 mortos e fiat istada cunsiderada dae carchi ispetzialista comente una prima Gherra Mundiale a totu sos efetos.

Àteros progetosModìfica