Assèmini

Assèmini
Nùmene ufitziale:	Assemini
Istadu:	Itàlia
Regione:	Sardigna
Provìntzia:	Tzitadi metropolitana de Casteddu (CA)
Sìndigu:	Mario Puddu Partidu de is Riformadores Sardus
Ladiore:	39° 17' Nord
Longhiore:	9° 0' Est
Artiore:	6 m. subra su mare
Tirada:	117 km²
Populatzione:	23973 204 biv./km²
Apendìtzios:	Macchiareddu, Sa Traia, San Leone, Sant'Andrea, Su Carroppu, Su Spinecu, Terrasili, Truncu Is Follas
Comunes lacanantes:	Casteddu, Cabuderra, Dèximu Mannu, Su Masu, Nuxis, Santu Sperau, Santadi, Sarrocu, Sestu, Silìcua, Uda, Santu Perdu de Pula
Còdighe postale:	09032
Prefissu telefònicu:	070
Còdighe istat:	092003
Còdighe catastale:	A474
Bividores:	Asseminesus
Patronu:  - Santu  - Die	Santa Luxia 13 Idas
Giassu web:	Giassu istitutzionali

Articulu in campidanesu

Assèmini est una bidda e comunu de su Campidanu de Casteddu, in sa tzitadi metropolitana de Casteddu.

Su nòmini

Dui funt unas cantu teorias, ma is prus de importu funt duas.

Bitori Anjus narat ca su nòmini fiat Assèmini o Arsèmini, e de custu medas ant supostu una forma originarja *Arx munita* o cosas de aici, comenti parit testimonjai Gironi Fara puru. Su fatu ca in bidda no apant agatau mai su tanti de contonis de perda bastantis po is murus de una fortilesa no depit ponni barrancu: in su sartu de Terrarba s'agatàt unu muru de làdiri aici tostau ki podiat arrempratzai sa perda.

S'atra possibilidadi est ca su nòmini siat de arrèxini semìtiga, fenìtzia o araba. Is fenìtzius biviant in custus logus, e una de is deidadis insoru, su deus Eshmun, du venerànt in unu tempru ki at lassau pagus arrastus in s'oru de su stàinu de Santa Illa, pagu atesu de sa bidda. Is Arabus parint ki apant cunkistau parti de sa Sardinja in sa gherra de Mujahid, e si siant aposentaus in unas cantu biddas e finas in Assèmini: de custu podint essi indìtzius is mudas aportadas a sa cresiedda grega de Santu Juanni, unus cantu nòminis de logu ("su Mortroxu de su Moru", "arriu Sa Nuxedda" etc.), unas cantu monedas e iscriiduras arabas agatadas in su Setixentus e in s'Otuxentus acanta de sa crèsia.

Istòria

No scieus beni de candu dui siat sa bidda de Assèmini. In su sartu suu ant agatau arrastus antistòrigus, fenìtzius, cartaginesus, arromanus, forsis bizantinus. In prus, sa bidda da nòminant in cartas de s'edadi de mesu. Assèmini, de s'antigòriu, no est mai abarrada sentza de bividoris. In s'edadi de mesu fiat in su Juigau de Càlari, in sa curadoria de Dèximu, in s'obispau de Casteddu. Cunserbat in sa cresiedda de Santu Juanni, de orìgini bizantina, unas cantu iscriiduras juigalis in lìngua grega, de su sèculu XI. A s'arrutroxa de su Juigau de Càlari (1258) d'at incorporada s'Arrepùbriga de Pisa, finas a su 1325, candu is Cadelanus funt lòmpius a ndi bogai is Pisanus e a s'apoderai sa parti insoru de sa Sardinja. In edadi moderna fiat in sa Contea de Kirra, fintzas a s'acabu de su feudalismu.

Su sartu

Su sartu fait a du pratziri in tres partes: sa de sa bidda, sa de Makiareddu, sa de Gùturu Mannu.

• Sa bidda: totu sa parte de su sartu a nord de sos arrius Mannu e Cixerri.
• Makiareddu: totu sa parti de su sartu a sud de is arrius Mannu e Cixerri. Po su prus est vinculada a sa Zona Industriali.
• Gùturu Mannu: est un'ìsula comunali ki abratzat su cursu artu de s'arriu Santa Luxia, cumentzendi de sa igrèsia omònima e tirendi finas a su sartu de Santadi.

Evolutzioni Demografica

Coxina Tipica de Assemini

Sa Panada cun anguidda e prisucci