Bochidòrgios de sas fòibas

Artìculu in LSC

S'espressione de bochidòrgios de sas fòibas, o prus fitianamente isceti fòibas, inditat una filera de bochiduras de massa acuntèssidas intre s'acabu e su primu pustis-gherra de sa segunda gherra mundiale in sas regiones tando italianas de Venètzia Giùlia, Ìstria e Dalmàtzia. Sos carculos de sos mortos mudant segundu de sas fontes intre bàrios millis (5.000-11.000).

Seas de sas fòibas

Postas in atu mescamente pro manu de partisanos Jugoslavos a dannu de sa populatzione locale de etnia italiana, sunt cunsideradas atos de limpiadura ètnica de sos italianos, causa printzipale de s'èsodu istrianu-dàlmatu. Segundu una àteras bisuras, non b'at intames nùmeru de vìtimas bastantes pro pòdere chistionare propiamente de limpiadura ètnica.

In s'impitu italianu, cun fòibas e su vèrbiu "infoibare" si cunsiderant fatuvatu totu sos cumbènnidos de bochire, istagiare o bogare sos italianos de sos territòrios annessionados a sa Jugoslàvia comunista a pustis de s'acabu de sa gherra.

Mancari sa prus parte de sas vìtimas siat prus a prestu morta in campos de presonia o in sos viàgios a manu de custos, sos degollos acuntèssidos in sas fòibas òcupant in s'umbràdile comunu logu primàrgiu, sende chi apubant in manera prus ischeta sa sufferèntzia penada de issas.

In sos bochidòrgios, sos cundennados (chi fiant susetotus tziviles) fiant difatis ghetados de subra a bàsciu intro sas fòibas o a pustis de los àere bochidos o fintzas galu bivos. Unu nùmeru mingu de vìtimas est resissidu a nde bessire e a contare s'esperèntzia de cosa sua.

Orìgine e signìficu de su faeddu fòibas

Sa populatzione italiana de Istria segundu su tzensimentu de su 1910

Su nùmene dependet de foibe (plurale de foiba ['fɔiba]) chi est unu faeddu friulanu derivadu de su latinu fovea, (fossu, tuva), chi inditat difatis tuvas e gorropos naturales de orìgine càrsica chi s'aberrent a foras peri coloncones.

Cuadru istòricu de sas acuntèssidas

Est pretzisu cunsiderare su fenòmenu in unu cuadru istòricu ispetzìficu, sende chi s'àrea fiat de sèculos perricada intre pòpulos diferentes (italianos, austrìacos, ungheresos e islavos), chi bi biviant impare. In sa costera dàlmata e istriana sos italianos rapresentaiant majoria de sa populatzione e sa classe de sos ricos, contra sos islavos chi fiant mescamente tzeracos issoro o comente chi siat de iscera prus ùmbile.

Durante su fascismu, sa disamistade intre s'etnia italiana e sas àteras si fiat fintzas intriscada. Segundu sas polìticas natzionalistas de su regìmene difatis, a sos islavos (islovenos e croatos), chi fiant majoria in sas àreas intranabiles de Ìstria e Venètzia Giùlia, fiant mudados sambenados e nùmenes pro lis dare una ditzione prus italiana e lis fiat controida cale si siat libertade de faeddare sas limbas issoro, in unu protzessu fortzadu de assimilatzione culturale.

Su mudiore de su pustis-gherra

In Itàlia sa de sas bochiduras de italianos in Ìstria e Dalmàtzia est istada pro tempus longu chistione tabù, causa de perricas de caratere essentzialmente ideològicu.

Su partidu comunista italianu chi fiat su printzipale partidu de manca durante totu su pustis-gherra, non teniat interèssiu ne a ghetare iscrètia subra sos partisanos jugoslavos, ne a difendere sos bividores italianos de in ie, cunsiderados in sa bidea comuna fascistas.

Ma fintzas sos àteros partidos (democratzia cristiana, partidu sotzialista italianu e àteros) non si podiant nen si cheriant parare subra sa chistione, sende chi riscaiant de èssere inditados che fascistas issos etotu, in unu istadu chi fiat chirchende de si lassare a palas s'arrore de sa gherra e de binti annos de ditadura.

Isceti sos partidos decraradamente de dereta difendiant sa causa de sos italianos vìtimas de sos bochidòrgios e custu fatu affortiaiat sas posiduras de sos àteros subra fentomados, chi non cheriant tènnere nudda de ispartzire cun sas bideas de dereta.

Resurtu oe subra sa chistione

Como che como sa chistione de sas fòibas sighit a èssere meda delicada de allegare e no at agatadu interpretesa unìvoca chi potzat pònnere acòrdiu ampru in sas bisuras cuntierradas chi las pertocant.

Cun sa Lege 92 de su 30 de martzu 2004, in Itàlia est istadu istituidu su 10 de friàrgiu de onni annu sa "Die de su regordu", in memòria de sas vìtimas de sas fòibas e de s'èsodu giulianu-dalmatu. Su matessi cumbènnidu legislativu at istituidu fintzas una medàllia remmonativa destinada a sos parentes de sas vìtimas.