Brunzitu nuragicu

(Reindiritzadu dae Brunzittu nuragicu)

Nùgoro-Istemma.png
Articulu in nugoresu
Nùgoro-Istemma.png

Su brunzìtu nuraghèsu, nuraxèsu o nuràgicu est una iscultura bronzea, tipica de sa Sardigna a s'acabbu de s'edade de Brunzu e a su cumintzu de cussa de su Ferru.

Sos istudiodos non sunt galu resessios a nàrrer una data pro custas istatuas minores: si credet chi las apant fatas dae su seculu de IX a.C. a cussu de VI a.C., mancàri calicunu canticheddu de Arrolli, de su seculu de XIII a.C., apat torràu a apèrrer sa chistione.

Locos de acattuModìfica

 
Brunzitu sardu - Casteddu, Museu Archeologicu Natzionale

In sos iscavos nde ant atzapàu prus de 500, mescamente in locos comente sos puttos sacros e sos gòi naràos megara nuraghesos, in sas biddas e in sos nuraches etotu.

Medas istatuas si ant iscopertu fìntzas in Italia tzentrale, pro esser puntillosos in calicuna tumba etrusca de su seculu de IX-VIII a.C.

TecnicaModìfica

Fatos a chera pèrdia, sos brunzitos lòmpent fìntzas a 39 chentìmetros e ammùstrant totu sas cosas de sa bida de cada die, fachende bìer zente de classe sotziale diferente, animales, pessones a capu de sa tribù, gherreris, deos e pèri ozetos comente armas, testos e carros. Est a ammentare chi paritzas sunt sas naveddas nuraghesas, chi sunt su numeru prus mannu de isculturas istoricas a fundu marinu e, in prus, non fartant de ammustrare cantu sos sardos anticos fint tando marineris e amicos de su mare.

In sas paritzas isculturas, sicundu a calicunu istudiosu, si podent distingher tres modas:

  • cussa mediterranea;
  • cussa Uta;
  • cussa Abini-Teti.

Galu non si connoschet si custas modas apant vìviu a pare o sunt sichìas s'una in fatu de s'attera chin su tempus.

Museos printzipalesModìfica

Sas regortas prus bellas si podent pompiare in su Museu Archeologicu Natzionale de Casteddu, in Tàtari, Nugoro e Aristanis, in prus de sos museos ispartos péri sas biddas in ube si podent ammirare sos printzipales zassos archeolozicos de totu s'isula.

Ateras bochesModìfica