Custu artìculu est iscritu cun sa grafia Limba Sarda Comuna. Abbàida sas àteras bariedades gràficas:

campidanesu · logudoresu · nugoresu

Coordinadas: 44°24′48.1″N 26°05′52″E / 44.413361°N 26.097778°E44.413361; 26.097778


Bucarest
Nùmene ufitziale: București
Istadu: Romania
Regione: Muntènia
Ladiore: 44°26′08″ Nord
Longhiore: 26°05′46″ Est
Artiore: 70 m. subra su mare
Tirada: 228 km²
Populatzione: 2.103.346
9.225,2 biv./km²
Còdighe postale: 030000
Giassu web: https://www.pmb.ro/

Bucarest (in rumenu: București /bu.kuˈreʃtʲ/, o Municipiul București in versione longa) est sa capitale de sa Romania. Sa tzitade in su 2011 contaiat unos 2.400.000 bividores, prus pagu in cumparàntzia cun is de is tzensimentos cabudianos.

Segundu sa legenda, su nùmene dependet de Bucur, unu pastore chi si diat istabilire in su logu in ue oe s'agatat sa tzitade. Sende chi in romunu bucur cheret nàrrere alligresa, medas iscritores romunos narant a Bucarest bidda de s'alligresa.

Sa tzitade fiat mentovada pro sa prima borta in documentos iscritos a su cumintzu de su 1459. In 1862 fiat isseberada a capitale de sa Romania, cosa chi nd'aiat fatu su tzentru natzionale culturale, econòmicu e de is comunicatziones.

S'architetura ammisturat istiles neoclàssicos, de intre-gherras (Bauhaus e Art déco), comunista e modernu. In su perìodu de intre-gherras, s'architetura de sa tzitade e sa sofisticatesa de sas èlites suas ddi fiant bàlidas su nomìngiu de "París Minore" (Micul París).[1]​ Mancari fàbricos e bighinados medas de su tzentru fiant derruidos o ispèrdidos dae sa gherra, terremutos e su programma de sistematitzatzione de Nicolae Ceaușescu, sa majoria abarrat istantàrgias.

Economicamente, sa tzitade est sa prus rica de Romania[2] e est unu de is tzentros industriales printzipales e de trasportu de Europa de s'Est.

Sa superfìtzie totale de Bucarèst est de 226 km². Fintzas a su 1989, is zonas a inghìriu fiant mescamente rurales, ma a pustis de sa Rivolutzione Rumena fiant comintzados a fraigare apendìtzios noos in is intòrrios suos. Tenet su matessi livellu amministrativu de distretu e est divìdida in ses setores.

Riferimentos

modìfica
  1. (EN) Bucharest, the small Paris of the East, in museum.ici.ro. URL consultadu su 6 freàrgiu 2022 (archiviadu dae s'url originale su 21 freàrgiu 2006).
  2. (EN) Regions and development – the Regional Attractiveness Index (PDF), in pwcglobal.com. URL consultadu su 6 freàrgiu 2022 (archiviadu dae s'url originale su 13 martzu 2006).

Àteros progetos

modìfica