Custu artìculu est iscritu cun sa grafia Flag of Sardinia, Italy.svgLimba Sarda ComunaFlag of Sardinia, Italy.svg. Abbàida sas àteras bariedades gràficas:

campidanesu · logudoresu · nugoresu

Coordinatas: 36°51′09.21″N 10°19′24.46″E / 36.852558°N 10.323461°E36.852558; 10.323461

Ruinas de Cartàgine
Impèriu

Cartàgine (in latinu Carthago o Karthago; in àrabu: قرطاج, Qarṭāj; in bèrberu: ⴽⴰⵔⵜⴰⵊⴻⵏ, Kartajen; in ebràicu: קרתגו, Kartago), nùmene derivante de su fenìtziu 𐤒𐤀𐤓𐤕𐤇𐤀𐤃𐤀𐤔𐤕 <QRT ḤDŠT>, Qart-ḥadašt, Tzitade noa, cun significadu de "Noa Tiru"[1] est istada un' antiga tzitade fenìtzia, una de sas prus importantes colònias pùnicas de su Mediterràneu e, in s'època de su lughidore màssimu, capitale de unu impèriu minore chi incluiat territòrios de s'atuale Ispagna orientale, Còrsiga e Sardigna sud-otzidentale, sa parte otzidentale de Sitzìlia e is costas de Lìbia.

Fundada in su de 9 sèculos a.C. in sas oros de su Golfu de Tunisi odiernu che iscalu cumertziale fenìtziu, Cartàgine fiat crèschida in manera lestra in populatzione e importu fintzas a si fàghere infines indipendente de sa madrepàtria, e lompende a esertzitare influèntzia e controllu notàbile in su Mediterràneu otzidentale e in su mare Tirrenu. Partende dae su de 3 sèculos a.C. si fiat posta in cuntrastu cun Roma, chi ddi perricaiat su cuntrollu in Sitzìlia, su domìniu de sos mares e chi in generale bidiat in sa tzitade pùnica una minetza pro sa sa crèschida de s'egemonia comente fintzas de sa subrabivèntzia sua e totu. Custu cuntrastu fiat acabadu in unu cunflitu armadu, chi aiat bidu sas duas tzitades oponende·si·nche in tres gherras (passadas a s'istòria che gherras pùnicas) cun acontessimentos alternos, su prus famadu de sos cales fiat istadu s'impresa de su generale cartaginesu Annìbale, chi passados sos Alpes aiat acaradu e derrotadu s'esèrtzitu romanu in prus furriadas, annichilende·ddu infines in Cannas e abarrende meres de Itàlia meridionale pro 15 annos, chene però fèrrere su corpu de gràtzia a s'aversàriu. Sos romanos aiant respostu cun sas curreras in Àfrica de Pùbliu Cornèliu Iscipione, chi fiat resissidu infines a adobbare su generale cartaginesu in Zama.

A s'acabu de sa de tres gherras pùnicas Cartàgine fiat istada infines conchistada e iscagiada dae sas legiones de Iscipione Emiliano; casi unu sèculu a pustis, in s'època de Giùliu Tzesare, sos Romanos dd'ant torrada a pesare, e sa tzitade noa aiat sighidu a prosperare fintzas a segus de sa ruta de s'Impèriu romanu de Otzidente, faghende·si parte in antis de su regnu vàndalu e a fatu de s'impèriu bizantinu.

Infines, in su 698 p.C., Cartàgine fiat istada ocupada dae sos Omayyades, chi difatis dda aiant ispopulada lassende a su in logu suo petzi unu presìdiu militare, ponende gai fine a s'istòria sua.

Sas rastas archeològicas suas s'agatant oe in intro de su territòriu de sa moderna Cartàgine, tzitade tunisina posta 16 chilòmetros a nord-estu de sa capitale.

NotasModìfica

  1. (EN) Carthage: new excavations in Mediterranean capital, in archaeology.ugent.be.

Àteros progetosModìfica