Crèsia manna de Santu Pedru (Terraba)

Custu artìculu est iscritu cun sa grafia Limba Sarda Comuna. Abbàida sas àteras bariedades gràficas:

campidanesu · logudoresu · nugoresu

Sa crèsia manna de Santu Pedru de Terraba, in provìntzia de Aristanis, est sa cuncatedrale de sa diòtzesi de Ales-Terraba.

Istòria

Sa crèsia manna de Terrarba est istada incumentzada a fàghere dae su 1821 in forma tardu-baroca in su situ de sa prus antiga catedrale romànica de su 1144 bòlida dae Mariano I. A is primos de s'Otighentu s'antiga catedrale s'agataiat in un'istadu de mala cunservatzione e duncas s'est detzìdidu de dd'isciusciare pro fàghere logu a un'istrutura noa.

Is traballos sunt incumentzados in su 1820 e su progetu originàriu, realizadu in parte isceti, previdiat unu tzimbòriu a sa rugrada tra sa navada printzipale e su transetu. Intre su 1822 e su 1833 est fraigada sa navada tzentrale, sas capellas laterales e is bases de sos duos campaniles. Su primu, a manu dereta, est istadu cumpletadu in su 1850, mentras su de manu manca no est istadu mai acabadu.

In su 1912 est cumpletada sa navada e in su 1927 est derrùida s'àbside romànica e realizadu su tamburu de su tzimbòriu. In su 1930 est istadu cumpletada sa pamentada de su presbitèriu e collocadu s'altare majore. In su 1933 sa crèsia est cunsagrada. In su 1951 sunt istadas realizadas sas decoraduras internas cun is bator evangelistas e santu Pedru in su muru de fundu de su presbitèriu.

In sa catedrale sunt custoidos capitellos chi benent de Neapolis, recuperados dae s'isciusciadura de s'àbside de sa catedrale de su 1144. Sunt annotamala cunservados su fonte batesimale de su 1626, sa trona de linna de su de XVII sèculos e una rughe pretziosa ispagnola de argentu. Sunt de su XVII fintzas is istàtuas de linna de santu Pedru, de sa Madonna de su Rosàriu e de sa Madonna de su Remèdiu.

In su cabudanni de su 2016 est istadu collocadu un'òrganu mannu in sa navada de manu manca, òpera de sa dita Oberlinger de Windesheim de su 1950. S'Arte Organaria de su maistru Alessandro Girotto de Postioma (TV) s'est ocupada de su trasferimentu dae sa crèsia Kirchegemeinde Itzenplitzstr in Schiffweiler de Hellingenwald (DE), de su restàuru e de ddu insertare in sa càscia artìstica tzentenària in depòsitu in s'azienda (ca s'òrganu no nde teniat) in su mese de cabudanni, cun sa butega de òrganu de Michele Virdis. Su cuntzertu de inchingiada est istadu tentu su 19 santandria de su maistru Andrea Pilloni. S'òrganu est istadu beneitu dae su pìscamu de Ales-Terrarba Roberto Carboni.

Ligòngios esternos

• Sa cuncatedrale de Terraba in su giassu gcatholic.org, in gcatholic.org.