Custu artìculu est iscritu cun sa grafia Flag of Sardinia, Italy.svgLimba Sarda ComunaFlag of Sardinia, Italy.svg. Abbàida sas àteras bariedades gràficas:

campidanesu · logudoresu · nugoresu

Coordinatas: 12°10′N 68°58′W / 12.166667°N 68.966667°W12.166667; -68.966667

Curaçao (in papiamentu Kòrsou) est un'ìsula de su mare Caraìbicu posta a curtzu de sa costera de Venezuela e unu de is paisos costituidores de su Regnu de is Paisos Bàscios. Sa capitale est Willemstad. Sa limba ufitziale est s'olandesu, sende chi sa prus faeddada est su papiamentu. At fatu parte de sas Antillas Olandesas fintzas a s'iscontzu, su 10 de santugaine de su 2010.

Bandera
Posidura in sa regione

GeografiaModìfica

Curaçao tirat a 444 km² de istèrrida e tenet unos 150.000 bividores. Impare cun Bonaire e Aruba format is ìsulas ABC. De custas, Curaçao est sa prus manna. Su puntu prus artu est su pitzu Sint Christoffelberg (375 m), situadu in su nord-ovest de s'ìsula. S'ìsula est cumposta in parte manna de aremos de coraddu. A su sud-est de sa costera de Curaçao s'agatat s'ìsula disabitada de Klein Curaçao (Curaçao Minore).

IstòriaModìfica

Is primos bividores de Curaçao sunt istados is indìgenos aruachi. Is europeos chi a primu dd'aiant visitada fiant istados is ispagnolos a sa sighida de Alonso de Ojeda (1499), chi aiant deghinadu sos aruachi. S'ìsula fiat istada ocupada a pustis dae sos olandesos in su 1634, mancari in su cursu de is sèculos, inglesos e frantzesos diant ocupare in prus furriadas s'ìsula pro pagu tempus (contribuende gasi a arrichire Curaçao de su puntu de bista linguìsticu). Sa Cumpangia Olandesa de sas Ìndias Otzidentales aiat fundadu sa tzitade de Willemstad acanta unu sinu de mare naradu Schottegat. A primìtziu disconnota dae is colonizadores ca priva de metallos pretziosos, Curaçao si fiat rivelada a fatu de importu fundamentale pro more de su portu de Willemstad: s'ìsula si fiat fata unu nou cummertziale fundamentale e, partende dae su 1662, unu de is tzentros printzipales de sa trata de sos iscraos. Is mercantes de iscraos olandesos, difatis, istugiaiant is iscraos de Àfrica in Curaçao, in ue fiant bèndidos in s'àrea nòdida che a asiento, pro ddos seberare in is Caràibes e in totu su Sudamerica. Sa trata de sos iscraos aiat sighidu finas a su 1863, cando is Paisos Bàscios aiant abolidu s'iscravidade.

S'abolitzione de s'iscravidade aiat provocadu una crisi econòmica, cun medas isulanos custrintos a emigrare a unas àteras ìsulas, in piessignu Cuba, in ue fiant istados impreados in is prantedos de canna de tzùcaru.

 
Handelskade in Willemstad, Curaçao

Cando in su 1914 in su lagu de Maracaibo fiant iscobertas setziduras de petròliu, sa situatzione econòmica de Curaçao fiat cambiadu a fundu: su guvernu olandesu aiat fraigadu una rafineria subra de su logu in ue chi in antis fiat istadu pesadu s'Asiento. Fiat istadu gasi possìbile impreare sa populatzione intrea, fende aici de Curaçao chi terra de immigratzione dae is natziones serentes. Sa tzitade fiat duncas crèschida a meda in presse; custu, nointames, aiat contribuidu a aspriare is cuntrastos intre is grupos sotziales diferentes, fintzas a s'abbolotu mannu de su 30 maju 1969. A pustis de custos acontessimentos, sa populatzione afro-caraìbica locale at otentu una partetzipatzione prus manna a sa vida polìtica de s'ìsula.

Annotamala sa presèntzia de impostas bàscias subra de su capitale sotziale at favoridu s'installatzione de numerosas cumpangias èsteras. A metade de sos annos '80 de su sèculu XX, sa Royal Dutch Shell at bèndidu sa rafineria a unu cunsòrtziu guvernativu locale chi, in die de oe, dd'allogat a sa cumpangia petrolìfera natzionale venezuelana PDVSA.

In is ùrtimos annos, is autoridades de s'ìsula sunt faghende investimentos notàbiles subra de su patrimoniu istòricu e culturale de s'ìsula, a su fine de afortigare galu de prus s'indùstria de su turismu.

Àteros progetosModìfica