Venezuela

Artìculu in LSC

Su Venezuela, ufitzialmente Repùblica Bolivariana de Venezuela (in castillianu: República Bolivariana de Venezuela), est un'istadu situadu a manu de sa costera norti de Sudamèrica. Sa capitale est Caracas.

Bandera

Posidura in su mundu

S'istadu tenet istèrrida de 912.050 km² e contat populatzione de unos 30.5 milliones de bividores. Su territòriu venezuelanu incluet, in prus, diversas ìsulas localizadas in su mare Caraìbicu. Su Venezuela làcanat cun sa Gujana in s'estu, su Brasile in su sud, e sa Colòmbia in s'ovest. Sas ìsulas de Trinidad e Tobago, Grenada, Saint Lucia, Barbados, Curaçao, Bonaire, Aruba, Saint Vincent e Grandine e sas Antillas sutabentu s'agatant a curtzu de sa costera venezuelana.

Antiga colònia ispagnola, su Venezuela s'est fatu indipendente in su 1821. Mantenet perricas territoriales cun sa Guajana (s'àrea de Essequibo) e cun sa Colòmbia (in su Golfu de Venezuela). In die de oe, sa Repùblica Bolivariana de Venezuela est connota pro s'indùstria de petròliu e sa biodiversidade ambientale de su territòriu (est unu de sos 17 paisos megadiversos de su mundu).

Su Venezuela est unu de sos istados prus urbanizados de Sudamèrica, e fintzas de su mundu. Sa magoria manna de sos venezuelanos bivet in sas tzitades de su norte, mescamente in Caracas, sa capitale e sa tzitadi magore.

Su territòriu est istadu residèntzia de importantes grupos tribales amerìndios comente sos caribes. Fiat isploradu pro sa prima borta dae Cristolu Colombu in su 1498, e a partire de cuddu momentu at tentu inghitzu sa colonizatzione e su protzessu suo de ammesturu culturale. Su Venezuela est istadu su primu istadu latinu-americanu in ue sunt cumintzados sos movimentos de emantzipatzione contra sa Corona Ispagnola, unu protzessu chi s'est cunsolidadu cun sa batalla de Carabobo. A pustis de unu capìtulu longu de cunflitos tziviles, sa noa Repùblica Bolivariana de Venezuela at agatadu sa bia sua pro sa modernizatzione peri guvernos nodiamente autoritàrios. A metade de su de 20 sèculos s'est cumintzadu a cumbàtere pro unu sistema democràticu, chi s'est afirmadu a pustis de sa bogada de su generale Marcos Pérez Jiménez, in su 1958. Gràtzias a s'indùstria petrolìfera, su Venezuela at bìvidu unu perìodu de crèschida econòmica manna, chi est istadu interrùmpidu dae sa crise energètica de sos annos 1980, batende a una tapa de instabilidade polìtica e sotziale alternada cun artos e bassos finantziàrios.

Su Venezuela si cunsìderat in die de oe unu istadu in isvilupu, cun un'economia basada primariamente subra s'estratzione e su refinu de su petròliu e àteros minerales, gasi comente atividades agrìcolas e industriales. Es reconnotu puru pro èssere unu de sos 19 istados cun majore diversidade ecològica de su mundu, cun una geografia irregulare chi cumbinat àreas tropicales, climas desèrticos, territòrios selvàtics, mannos pranos e ambientes andinos. Tenet fintzas is àreas amparadas prus istèrridas de s'Amèrica Latina chi ammuntant casi su 63% de su territòriu natzionale. Sa populatzione est ampramente ammesturada, integrende ratzas indìgenas, europeas, africanas, e in minore gradu asiàticas, situatzione chi influentzat in sa cultura e sas manifestatziones artìsticas suas.