Trinidad e Tobago

Artìculu in LSC

Trinidad e Tobago, ufitzialmente Repùblica de Trinidad e Tobago, est unu istadu cumpostu de duas ìsulas chi s'agatant a illargu de is costeras de su Sudamèrica, a su nord-estu de su Venezuela e a su sud de Grenada, in is Antillas Minores.

Bandera de Trinidad e Tobago

Posidura de Trinidad e Tobago in su cuntinente americanu

Sa capitale est Port of Spain, sa prus tzitade manna Chaguanas, sa limba ufitziale s'inglesu.

Trinidad e Tobago est famadu pro su Carrasegare e est su logu de naschimentu de su limbo.

Geografia

Generalmente cunsiderada a parte de is Caràibes, cumpartzit làcanas maritimas cun àteras natziones comente Barbados in su norti-estu, Grenada in su norti-uestu, Guyana in su sud-estu e Venezuela in su sud e in s'uestu.

Su territòriu tirat a una istèrrida de 5.128 km² e est formadu de is dua ìsulas majores, Trinidad e Tobago, prus unu pore de àteras minores. Is dua sìsulas majores sunt divìdidas in noe regiones e unu distretu. Sangre Grande est sa regione, cun istèrrida chi ammuntat unu 18% de s'àrea totale e su 10% de sa populatzione de sa natzione.

Geograficamente Trinidad e Tobago est postu a foras de sa chinta de is araganos.

Istòria

S'ìsula de Trinidad est istada colònia ispagnola de s'arribu de Cristoforo Colombo in su 1498, a sa capitolatzione de su guvernadore ispagnolu, Don José Chacón, cun sa cunchista de is britànnicos in su friàrgiu de su 1797.

Pro su chi pertocat Tobago, in paris tempus aiat cambiadu dominatziones de ispagnolos, britànnicos, frantzesos,olandesos e curlandesos. Is duas ìsulas, chi sunt abarradas isparigadas fintzas a su 1889, fiant tzèdidas a sa Grandu Britànnia cun su Tratadu de Amiens de su 1802. Est imbàtidu a s'indipendèntzia in su 1962, dende·sì ordinamentu de repùblica in su 1976.

Economia

Contrariamente a sa prus parte de is Caràibes si chistioat inglesu, s'economia de Trinidad e Tobago s'apoderat mescamente subra s'indùstria, su petròliu e su petrolchìmicu. Est unu de is istados prus ricos de sa regione, gràtzias a is reservas de petròliu e gas.