Feminismu

Artìculu in LSC

Su feminismu est su colletivu de su movimentu feminista e sa teoria feminista. Su movimentu feminista si movet in duas maneras simultàneas e cumplementàrias, chi sunt s'atzione mediante sa teoria e s'atzione pro mèdiu de sa pràtica. Sa teoria feminista, durante sas diferentes undadas suas, est s'impare de sièntzias, mescamente sotziales (comente sa psicologia o s'economia) e naturales (comente sa biologia o sa meighina), revisitadas o istudadas dae una bisura crìtica pro su chi pertocat su feminismu. A primìtziu s'intentaiat a "currègere" su sessismu de teorias sientìficas chi, marcadas dae un'inclinatzione culturale patriarcale, cunsideraiant inferiores sas fèminas, comintzende a seberare sa divisione moderna intre polìtica e sièntzia.

Su movimentu feminista o feminismu sotziale tenet a obietivu de megiorare sa situatzione de inferioridade de sa fèmina e ismascarare sas disugualades sotziales, polìticas, econòmicas e giurìdicas de sa fèmina respetu a s'òmine. Mescamente in sos primos tempos, est istadu a fortza assotziadu a s'anarchismu. Fintzas atziones teòricas e pràticas, comente pro esempru manifestos, declaratziones, proas e cunferèntzias, atòbios, manifestatziones, isciòperos de su fàmene, e pro fintzas, in una prima època, aiant atentadu a s'òrdine pùblicu cun sos arrestos cunsighentes.

Sa teoria feminista o feminismu acadèmicu, mediante sas sièntzias sotziales (istùdios de gènere, istùdios de sas fèminas), s'incàrrigat de ismontare tzertesas chi sa comunidade sientìfica teniat assùmidas dae bisura petzi màscrina, androtzèntrica, e a s'ispissu patriarcale. In die de oe, sa teoria feminista liberale partit dae s'idea chi, foras de istereòtipos e rolos de gènere limitantes, b'at un'ùnica natura umana asessuada e cada persone est unu sugetu lìberu e autònomu.

Artìculos ligados

Àteros progetos

Wikimedia Commons tenet files chi ligant a: Feminismu