Machismu
Artìculu in LSC
Su machismu (lege macismu) o fintzas mascrismu est s'impare de ideas, atitùdines e pràticas fundadas subra un'atributzione culturale imparada dae superioridade de s'òmine, in canto mascru, subra sa fèmina.[1] In generale, in totu su mundu s'agatat mascrismu. Una persone cun ideas, atitùdines o cumportamentos mascristas est mascrista.[2] Un'òmine, in generale cisgènere, chi s'essende còmodu cun sas ideas suas mascristas, cunsìderet is chi ddu sunt o no, e non tenet peruna intentzione de ddas revisionare, est unu mascrista (o machista). In su mundu otzidentale, su mascrismu de su de 21 sèculos est prus sutile de su chi bi fiat fintzas a su sèculu pretzedente: sas leges sunt egualitàrias ma su ddas pònnere in sa pràtica, is costùmenes e sa vida cotidiana, incluende su limbàgiu verbale, su non verbale e is metanarrativas, no ddu sunt de fatu.
Sa sotziedade europea est mascrsta dae como sèculos: su feudalèsimu (relatzione òmine-sennore), su cristianèsimu, s'umanesimu (cun s'òmine in su tzentru de totu e sa bochidura de fèminas sàbias o brujas), su capitalismu (sistema de famìlias-cumintzadas, su traballu produtivu de dinares dignificat s'òmine), etz In die de oe, ponet fronte in una sotziedade capitalista e patriarcale, si manifestat tìpicamente, pro esempru, in unos tzertos balores traditzionalmente "mascros", is rolos sotziales de gènere, sa bisura masculina, su disprètziu bastante evidente o a livellu sotziale atzetadu conca a sa fèmina, s'istima de is fèminas a traessu de s'aspetu fìsicu o pro sa relatzione (fìgia, mama, sorre, isposa, amante) chi tenent cun carchi òmine o pro s'impreu de su limbàgiu.[3]
S'antònimu de "mascrismu" no est feminismu (fèmina diferente, ma cun su matessi balore -nen superiore ne inferiore- a s'òmine), sende chi cust'ùrtimu punnat a sa defensa de is deretos de is fèminas e a sa paridade de issas cun is òmines, chentza de òdia, disprètziu, o pregiudìtzios conca a is òmines, cosa a chi si ddi narat misandria. Sa misandria est unu fenòmenu a màrghine de su feminismu, chi medas fèminas ant denegadu in su cursu de su tempus, proite contras a is printzìpios de su movimentu.[4] Pro su post-feminismu, is feminismos de sa diferèntzia e is istùdios de gènere, totus tenet su matessi balore e is matessis deretos, essende cada persone comente chèrgiat, chene dèpere intrare in manera segura in istereotipos nen binarismu de gènere.
Notas
modìfica- ↑ Identidad y educación, in Revista de educación, ISSN 0034-8082.
- ↑ Bel Olid, Feminisme de butxaca, ISBN 978-84-15307-59-4.
- ↑ Encarna Sant-Celoni: 'El masclisme no està gravat en l’ADN, s’aprèn', in diarilaveu.com.
- ↑ Perché il maschilismo non è l’opposto del femminismo, in tpi.it.