Frank Drake

Custu artìculu est iscritu cun sa grafia Limba Sarda Comuna. Abbàida sas àteras bariedades gràficas:

campidanesu · logudoresu · nugoresu

Frank Donald Drake (Chicago, 28 maju 1930) est unu astrònomu e astrofìsicu istadunidensu.

Frank Drake

Est connotu pro àere fundadu in pari cun Carl Sagan su SETI e pro s'ecuatzione chi portat su nòmine suo (ecuatzione de Drake), referida a sa possibilidade de s'esistèntzia de formas de vida inteligente extra-terrestre.

Giovanesa e istrutzione

Giai a giòvanu, Drake amaiat s'eletrònica e sa chìmica. Contat de àere cunsideradu sa possibilidade de s'esistèntzia de vida in àteros pranetas giai a s'edade de oto annos, ma non at chistionadu de custa idea cun sa famìlia sua o is maistros pro more de is ideologias religiosas fortes chi esistiant.

S'est iscritu a sa Cornell University gràtzias a una bursa de istùdiu in eletrònica. In cue at incumentzadu a istudiare astronomia. Is ideas suas in contu de sa possibilidade de s'esistèntzia de vida extra-terrestre sunt istadas afortiadas cando at lèghidu un'iscritu de s'astrofìsicu Oto Struve in su 1951. A pustis de su college at traballadu pro pagu tempus in su campu de s'eletrònica e posca s'est laureadu in ràdiu-astronomia in s'Universidade de Harvard.

Carriera

Drake at incumentzadu sa carriera sua cun sa chirca ràdiu-astronòmica in su National Radio Astronomy Observatory (NRAO), in Green Bank, Virginia Otzidentale e a pustis in su Jet Propulsion Laboratory. At fatu misuratziones de importu chi ant rilevadu sa presèntzia de sa magnetosfera e de s'ionosfera gioviana.

In su 1960 Drake at giutu sa prima chirca ràdiu de un'abbistesa extra-terrestre, connota comente Progetu Ozma. No est istada agatada peruna evidèntzia de sinnales alienos. Drake cunsideraiat su “cuntatu” a suta de forma de sinnales luminosos o ràdiu inevitàbile in is annos benidores. In su 1961, paris a J. Peter Pearman, at organizadu sa prima cunferèntzia a pitzus de su SETI in su NRAO. Inoghe at propostu a unos dòighi iscientziados s'ecuatzione sua famada, unu tentativu de carculare su nùmeru de tziviltades extra-terrestres inteligentes presentes in sa Galàssia nostra chi diamus a pòdere pensare de cuntatare. Su problema beru in su càrculu de custu nùmeru est in su pagu connoschimentu chi tenimus de is fatores de custa ecuatzione.

Drake at pigadu parte a is primos istùdios de is pulsar, est istadu professore in sa Cornell University (1964-1984) e diretore de s'Osservatòriu de Arecibo.

In su 1972 at disenniadu in pari cun Carl Sagan sa piastra collocada in is sondas Pioneer 10 e 11, su primu messàgiu fìsicu imbiadu in s'ispàtziu. Sa piastra est istada progetada pro dda pòdere cumprendere un'extra-terrestre chi dd'agataret, mentras in su 1974 at iscritu su Messàgiu de Arecibo, imbiadu cara a s'Ammassu Globulare de Ercole, a 25.000 annos lughe dae sa Terra. De sighida at coordinadu fintzas sa creatzione de su Voyager Golden Record. In su 1974 est istadu elègidu in s'American Academy of Arts and Sciences.

Drake est istadu su presidente de sa Sotziedade astronòmica de su Patzìficu, est unu membru de s'Acadèmia Natzionale pro is Sièntzias e est impinnadu in su Progetu Phoenix, ligadu a su SETI.

Est professore meritosu de astronomia e astrofìsica a s'Universidade de sa Califòrnia, in ue est istadu fintzas prèside de Sièntzias naturales (1984-88).

Onores

A Drake est istadu dedicadu unu planetàriu in sa Norwood High School, a Norwood in Ohio.

Dd'ant dedicadu un'asteròide, 4772 Frankdrake .

Àteros progetos

• In Wikimedia Commons ddoe at immàgines o àteros archìvios de Frank Drake

Ligàmenes esternos

• (EN) Frank Drake, in britannica.com.
• (EN) Biografia de Frank Drake, in Internet Speculative Fiction Database.