Open main menu

Coordinatas: 21°18′41″N 157°47′47″W / 21.311389°N 157.796389°W21.311389; -157.796389

Flag of Sardinia, Italy.svg
Artìculu in LSC
Flag of Sardinia, Italy.svg

Sas Hawaii, istadu federadu de sos Istados Unidos de Amèrica, inditadas in ruju. Sas isulas sunt meda a illargu de sa costera Ovest de su cuntinente americanu. S'agatant difatis in su tzentru de s'Ocèanu Patzìficu e prus a Sud de su restu de sa natzione.
Bandera de sas Hawaii

Sas Hawaii (/həˈwaɪ.iː/ o /həˈwaɪʔiː/; Hawajanu: Hawaiʻi [hɐˈvɐiʔi]) sunt unu artzipèlagu chi s'agatat in posidura tzentrale a s'Ocèanu Patzìficu.

Sunt cumpostas de chentinas de ìsulas vulcànicas ispaghinadas in prus de 2.400 km. A su chirru de Sud-Ovest de s'artzipèlagu s'agatant sas oto prus mannas, chi de Nord-Ovest a Sud-Est sunt: Niʻihau, Kauaʻi, Oʻahu, Molokaʻi, Lānaʻi, Kahoʻolawe, Maui e s'Ìsula de Hawaiʻi. Est custa sa prus manna, inditada fitaniamente comente Isula Manna pro dda distìnghere de su restu de s'artzipèlagu. Sunt su grupu de ìsulas prus setentrionale de Polinèsia.

Sas Hawaii faghent parte de sos Istados Unidos de Amèrica, in ue sunt intradas su 21 de austu 1959, ùrtimu istadu federadu a b'intrare. Sa capitale e prus manna tzitade est Honolulu, posta in s'ìsula de Oʻahu.

Sas Hawaii, de sos 50 istados federados sunt su de 8 prus pagu istèrridos, su de 11prus pagu populados, ma su de 13 cun prus arta densidade de bividores. Sa costera, chi tirat a 1.210 km, est sa prus longa de sos Istados Unidos in fatu a sas de Alaska, Flòrida e Califòrnia.

In sa natzione est su solu istadu insulare e su solu cun majoria de populatzione de orìgines asiaticas. Comente s'Arizona, non sighit s'ora legale.

Paris a s'Alaska non est contiguosu a sos àteros, ma est s'ùnicu in sa federatzione chi non s'agatat in su cuntinente americanu: geograficamente e etnologicamente sas Hawaii sunt parte de s'Otzeània.

Su nomìngiu de sas Hawaii est "The Aloha State" (S'Istadu de s'Aloha). Aloha est unu faeddu hawajanu chi cheret nàrrere istima, paghe, cumpadessimentu, e chi de su sèculu XIX benit usadu fintzas a saludu.

Àteros progetosModìfica