Impèriu de Etiòpia

Artìculu in LSC

S'Impèriu etìope (in amaricu: የኢትዮጵያ ንጉሠ ነገሥት መንግሥተ, Mängəstä Ityop'p'ya), connotu fintzas che Abissìnia (derivadu dae s'àrabu al-Habash), fiat unu rènniu chis'iscampiaiat in s'àrea geogràfica chi cumprendet oe in die mescamente su territòriu de s'Etiòpia. Nàschidu cun sa dinastia salomònica aprossimadamente in su 1270, fiat duradu fintzas a su 1974, cando sa dinastia salomònica galu mandende fiat furriada cun unu corpu de istadu dae su Derg.

Bandera

Mapa de s'Impèriu Etìope

S'istadu teniat istèrrida de 1.221.900 km2 e populatzione de unos 20 milliones de pessones. S'ìrtima capitale fiat istada Addis Abeba, sighida in su 1886 a Makelè. Capitales prus antigas fiant istadas Gondar, Magdala, Lalibela, Addis Alem.

A fatu de s'ocupatzione britànnica de s'Egitu in su 1882, s'Etiòpia e sa Libèria fiant is solas natziones africanas abarradas indipendentes durante sa partimenta de s'Àfrica ghiada dae sa potèntzias imperiales europeas acontèssida a manu de sa fine de su de 19 sèculos, mancari a fatu de sa segunda gherra ìtalu-etìope e sa conchista de s'impèriu, s'Itàlia bi aiat istabilidu sa colònia de Àfrica orientale italiana. S'istadu fiat unu de is membros fundadores de sas Natziones Unidas in su 1945.

In su 1974, s'Etiòpia fiat unu de is solos istados de su mundu in ue su cabu de istadu teniat tìtulu de Imperadore, impare a Giapone, chi galu tenet s'imperadore che cabu numenale, e s'Iran suta sa dinastia Pahlavi.