Istados crutzados

Artìculu in LSC

Sos istados crutzados fiant territòrios e/o istados organizados segundu s'ischema feudale, istituidos dae sos europeos otzidentales (catòlicos) chi fiat arribbados in su Mediterràneu orientale (ortodossu/musulmanu) durante sas Crutzadas in sos de 12 e de 23 sèculos.

Mediterràneu

Su Levante

Sos primos batos Istados Crutzados fiant criados un su Levante de sighida de sa Prima Crutzada:

Su primu istadu crutzadu, sa Contea de Edessa, fiat fundada in su 1098 e fiat durada fintzas a su 1149.

Su Printzipadu de Antiòchia, fundadu in su 1098, fiat duradu fintzas a su 1268.

Su Regnu de Gerusalemme, fundadu in su 1099, fiat duradu fintzas a su 1291, cando sa tzitade de Acri fiat ruta. S'agataiant fintzas medas istados vassallos de ru Regnu de Gerusalemme, intre chi:

Su Printizpadu de Galilea

Sa Contea de Giaffa e Ascalona

Sa Sennoria de Transgiordània

Sa Sennoria de Sidone

Sa Contea de Trìpoli, fundada in su 1104, cun Trìpoli conchistada in su 1109, fiat durada fintzas a su 1289.

Tzipru

S'ìsula de Tzipru fiat bèndida dae Ricardu I a Guidu de Lusignanu in su 1192. S'ìsula fiat abarada suta poderiu de sa dinastia de sos Lusignanos fintzas a su 1489 cando s'ùrtima reina lusignana aiat dèpidu bèndere s'ìsula a sa Repùblica de Venètzia.

In sos Balcanos

A pustis de sa de bator crutzadas, is teritòrios de s'impèriu bizantinu fiant istados partidos in istados diferentes, a comintzare de sa gasi narada "Francocratzia" (in gregu: Φραγκοκρατία).

Grètzia

Durante sa de bator crutzadas, s'impèriu bizantinu fiat conchistadu e partzidu in bator istados:

S'impèriu latinu in Costantinòpoli chi aiat custrintu s'imperadore gregu de Bisàntziu a si mudare in Nitzea

Su Regnu de Tessalònica

Su Ducadu de Atene

Su Printzipadu de Acaja

A fatu de sa de bator crutzadas, Venètzia aiat criadu in su mare Egeu su Ducadu de s'artzipèlagu (connotu fintzas comente Ducadu de Naxos). Tessalònica e s'Impèriu latinu fiant torrados a conchistare dae sos bizantinos in su 1261. Sos de s'areu de sos crutzados aiat sighidu a guvernare in Atene, in su Peloponnesu e in Morea fintzas a su de 15 sèculos, cando s'àrea fiat conchistada dae s'impèriu Otomanu.

S'òrdine militare de sos Cadderis Ospitaleris de Santu Giuanne de Gerusalemme si fiat acussorgiadu in Rodi (e in àteras isuleddas in sos intòrrios de s'Egeu) in su 1310, in ue aiat aguantadu fintzas a su 1522 gratzias a s'acudimentu de afòrtios, època a pustis de chi fiant istados bogados dae sos Otomanos eaiant agatadu aprigu in Malta.