Open main menu

Repùblica de Venètzia

Flag of Sardinia, Italy.svg
Artìculu in LSC
Flag of Sardinia, Italy.svg

Bandera
Territòrios e bias marìtimas de sa Repùblica de Venètzia
Istèrrida de sa Rèpublica de Venètzia in su de 18 sèculos

Sa Repùblica de Venètzia (in italianu: Repubblica di Venezia; in vènetu: Repùblica de Venèsia) o Repùblica Veneta (in italianu: Repubblica Veneta; in vènetu: Repùblica Vèneta), traditzionalmente connota che La Serenissima (in vènetu: Serenìsima Repùblica Vèneta) fiat unu istadu soberanu e rèpùblica marinera de su norte-estu de s'Itàlia, chi s'est agatada durante prus de unos mill'annos intre su de 7 e su de 18 sèculos, dae su 697 a su 1797. Teniat capitale in Venètzia e fiat una potèntzia econòmica e cummertziale europea durante s'Edade Mèdia e su Rinaschimentu.

Sa tzitade-istadu de Venètzia fiat fundada che portu seguru pro sas gentes fuende·si·nche dae sas persighidas in su continente europeu a pustis de sa ruta de s'impèriu romanu. A primìtziu si fiat ispètzializada in su cummèrtziu de su sale. In sos sèculos a sighire sa tzitade aiat istabilidu una talassocratzia. Dominaiat sos cummèrtzios de su Mediterràneu, mescamente intre Europa e Àfrica de su Norte, comente fintzas s'Àsia. Sa marina venetziana fiat impitada durante sas crosadas, prus che totu in sa de bator crosadas. Venètzia aiat conchistadu territòrios in s'Adriàticu e bantaiat una classe mercantile meda influente in Europa.

Sa repùblica fiat guvernada dae unu Doge, chi fiat elègidu dae membros de su Cussìgiu Majore (in italianu: Maggior Consiglio; in vènetu: Mazor Consegio), su parlamentu de s'istadu. Sa classe dominadora fiat una oligarchia de mercantes e aristocràticos. Sos tzitadinos susteniant generalmente su sistema de guvernu. S'istadu teniat leges severas e impitaiat tratamentos disapiadados in sas presones suas.

S'aberimentu de bias de cummèrtziu a manu de sas Amèricas e de sas Ìndias orientales pro mèdiu de s'otzèanu Atlànticu aiat signadu su commentzu de su declinu de sa repùblica. S'istadu aiat suportadu derrotas dae sa marina de s'impèriu Otomanu. In su 1797 sa repùblica fiat sachigiada in antis dae sas tropas austriacas e a fatu de sas frantzesas retirende·si·nche, a segus de una invasione de Napoleone Bonaparte e duncas fiat ispartzida in sa Provìntzia Vèneta austrìaca, in sa Repùblica Tzisalpina, chi fiat istadu cliente de sa Frantza, e in su Commisariadu de sas Ìsulas Jònias. Venètzia fiat fata parte de su Rennu de Itàlia in su 1866 a pustis de sa tertza gherra de indipendèntzia.