Open main menu

Coordinatas: 31°46′44.5″N 35°14′13.6″E / 31.779028°N 35.237111°E31.779028; 35.237111

Flag of Sardinia, Italy.svg
Artìculu in LSC
Flag of Sardinia, Italy.svg

Bandera de s'Istadu de Palestina
Posidura in su mundu
Palestine-Mandate-Ensign-1927-1948.svg
PALESTINE FLAG
PALESTINE AND TRANSJORDAN UNDER BRITISH MANDATE
Dome In Jerusalem, The Capital City Of State Of Palestine
Dome in Jerusalem The Capital City Of Palestine
PALESTINE POUND
PALESTINE STAMP UNDER BRITISH MANDATE
PALESTINE STAMP UNDER BRITISH MANDATE
Mill (British Mandate for Palestine currency, 1927).jpg
British Mandate Palestinian passport.jpg
Palestine recognition only.svg
PALESTINE 1759
PALESTINE 1851
PALESTINE 1864
PALESTINE 1900
PALESTINE 1915
Palestine 1920
PALESTINE 1924
PALESTINE 1946
PALESTINE 1947
Reconnoschimentu dae is àteras natziones de su mundu

S'Istadu de Palestina (in àrabu: دولة فلسطين, Dawlat Filastin), naradu fintzas isceti Palestina, est unu istadu postu in s'Oriente Mèdiu, chi s'agatat a cara de su mare Mediterràneu. Est formadu de is territòrios de sa Cisgiordània, de sa Fròngia de Gaza e de Gerusalemme Est. Impare a partes de is territòrios de Israele, Sìria, Giordània, Lìbanu cumponet sa regione istòricu-geogràfica de Palestina. S'istadu proclamat Gerusalemme Esta che capitale, cun tantu ca sa tzitade s'agatet suta cuntrollu israelianu. Is offìtzios amministrativos istant intames in Ramallah.

S'indipendèntzia de s'istadu fiat proclamada a inghitzu in su 1988 dae s'Organizatzione pro da liberatzione de sa Palestina, a pustis disposta dae is Natziones Unidas cun sa Resolutzione 67/19 de s'Assemblea Generale de su 29 de anniasantu 2012: a sa Palestina est istada cuntzèdida s'intrada in calidade de istadu non membru cun istatutu de osservadore permanente. Israele non reconnoschet s'istadu.

Mancari reconnotu de manna parte de is natziones de su mundu, s'Istadu de Palestina non tenet a die de oe una organizatzione istatale tìpica, non tenet esèrtzitu regulare e su bonu de su territòriu suo, est a nàrrere sa Cisgiordània, dae su 1967 est ocupadu dae Israele, chi non reconnoschet perunu deretu de tzitadinàntzia a sa populatzione palestinesa chi bi istat. Intames s'esèrtzitu israelianu s'est retiradu dae sa Fròngia de Gaza in su 2005, evacuende unos 9.000 colonos ebreos, ma cussa iscra de terra abbarrat suta blocu navale, terrestre e aèreu. Gerusalemme Est, is palestinesos la rivèndicant comente capitale issoro, ma Israele si l'at annessa dae su 1967, e in su 1980 at decraradu totu sa tzitade de Gerusalemme comente capitale "eterna, unida e non partzida" de s'istadu ebràicu. In sa parte orientale de sa tzitade bi istant unos 300.000 palestinesos e est inghiriada dae insediamentos de colonos ebreos.

Is colonos ebreos chi oe istant in is insediamentos israelianos fraigados in is territòrios palestinesos ocupados sunt unos 700.000.

S'atuale cabu de istadu est Mahmoud Abbas, su guvernu est ghiadu dae Rami Hamdallah.

Àteros progetosModìfica

Boghes curreladasModìfica