La Vall d'Uixó

Artìculu in LSC

La Vall de Uixó (in castiglianu Vall de Uxó) est unu comunu ispagnolu situadu in sa comunidade autònoma Valenciana. Est postu in una badde a s'internu, ma a unos dexe chilòmetros de sa Costa de s'Azahar (Costa de s'Arangios) in su Golfu de Valencia.

Bista subra la Vall d'Uixó

Posidura in sa Comunidade Valenciana

Istòria

Si tenent testimonias archeològicas de s'esistèntzia in època preistòrica de grupos umanos in sa gruta de su riu suterràneu de San José. Sa zona aiat istadu poi abitada dae sos Ibèrios, durante sa dominatzione romana sa populatzione s'aiat dedicadu in manera essentziale a s'agricultura com'est dimostradu dae sos acatamentos de restos de villas romanas ma non de tzitades. De s'ocupatzione visigota restat una necropoli de su VI-VII sèculu, s'ocupatzione àraba no at lassadu edifìtzios pro ite aiant istadu distrùidos o modificados e impreados in manera diversa de sos Cristianos chi aiant conchistadu sa tzitade in suta de su cumandu de Giagu I de Aragona in su 1238, a pustis de chi aiat istadu domìniu beru finas su 1436 cando su re Alfonso su Magnànimu aiat donadu a su frade Enrico carchi tzitade intre cale Vall de Uixò chi aiat mantentu poi in sos sèculos imbenientes s'istadu de segnoria fintzas a cando in su 1811-23 custas aiant istadu abolidas in manera legale.

In su 1609 aiant istadu espèllidos sos Morescos (àrabos batijados) e a s'issoro postu aiant bènnidu cristianos de sos paisos serentes chi aiant formadu cun sos cristianos giai chi esistint su nùcleu originàriu de s'atuale populatzione. Sa faina fiat a cussos tempos in manera essentziale girada a s'agricultura e s'aiat isvilupadu fintzas s'artesania chi s'aiat distintu in sa produtzione de vasàmine de terracota e de caltzamentas de cànapa o de corda, finas a cando in s'in antis metade de su de 20 sèculos s'aiat formadu un'indùstria pro sa produtzione de sabatas, in antis solu pro s'esèrtzitu ma poi fintzas pro sos tziviles chi aiat impreadu, sa majore ala de sa populatzione, mentras s'agricultura s'aiat cunvertidu printzipalmente a sa produtzione de sos agrùmenes favorida de su clima mite pròpiu de custa zona. Custa est sa situatzione econòmica atuale, ma sa crisi de s'indùstria calzaturiera cunsighente a sa delocalizzazione de sos tzentros de produtzione europeos in Oriente chi at reduidu in manera notèvole sos costos mescamente de sa manodòpera, at costrintu carchi azienda calzaturiere a sessare sa faina o a reduire sa produtzione, sicché in farta de diversificazione de s'indùstria e sas caraterìsticas monoculturales de sas diversas impresas si sunt averguende preoccupantes pèrdidas de locos de traballu.

Monumentos e logos de interessu culturale e turìsticu

• Iglesia de santu Angel, de su XVII sèculu.
• Iglesia de Nuestra Señora de s'Asuncion, cun fatzada baroca a forma de retablo de su XVII sèculu.
• Ermita (capella o minore crèsia) de San Vicente Ferrer, de su XVII sèculu costruida subra un' antiga moschea.
• Ermita de San Antonio, de su XVIII sèculu, a sa cale lompet una romeria (pellegrinaggio) cun festa in sa die dedicada a su Santu.
• Ermita de sa Sagrada Familia, de su XVIII sèculu.
• Ermita de su Santo Cristu de su Calvàriu, cun azulejos in sa fatzada de su XVIII sèculu.
• Ermita de Nuestra Señora de su Rosario, sa prus antiga de sa tzitade de su XIV sèculu.
• Torre de Benizaat, de su XII sèculu.
• Necropoli visigota, de su VI-VII sèculu.
• Acueductos de San José y s'Alcudia, redossos de un'acuedutu romanu impreadu finas sa metade de su XX sèculu.
• Tzitade ibèrica de s'atza de Orley, redossos de sos iscavos partziales de sa zona chi ant postu in lughe muras de diversas èpocas.
• Cueva de San José, gruta intro cale curret unu riu suterràneu chi faghet a cursare pro unu tratu in barca; un' oportuna illuminatzione permitet de bìdere sas concretziones in una bona armonia de colores e sas pinturas rupestres cun disinnos ischemàticos.

Ogni bighinadu tenet sas festas suas, chi s'acumprint de abrile a santugaine.

Fanosa est sa Feira (fiera) agrìcula de machineria e commertziale.