Custu artìculu est iscritu cun sa grafia Flag of Sardinia, Italy.svgLimba Sarda ComunaFlag of Sardinia, Italy.svg. Abbàida sas àteras bariedades gràficas:

campidanesu · logudoresu · nugoresu


Sa lepra o maladia de Hansen est una maladia infetiva e difìtzile a contagiare causada dae su batzillu de Hansen (Mycobacterium Leprae, 1874). Est una maladia crònica cun interessamentu cutàneu, nervosu e viscerale, e sa disseminatzione dipendet dae s'istadu immunitàriu de su malàidu. Sa OMS dda incluet in sa lista de is maladias tropicales discoidadas.[1]

Lepra
Leprosy thigh demarcated cutaneous lesions.jpg
Lesiones cutàneas de sa lepra
Ispetzialidade
Infetivologia
Classificatzione e risursas esternas
ICD-10 A30 [1]
Sìntomos Lesiones de is nèrvios, ipoestesia, despigmentatzione
Càusa Mycobacterium leprae, Mycobacterium lepromatosis
Sinònimos e Variantes
lebbra, lefra, lèpera, fogumundu, male de Santu Làzaru

EpidemiologiaModìfica

 
Difusione de sa Lepra in su mundu a sa data de su 2003

S'istima de su nùmeru de is casos de lepra atualmente in su mundu est difìtzile. Segundu su OMS in is annos 1980 fiant unos 12 milliones e in is annos 1990 diant èssere basciados meda, fintzas a 2,5 milliones tzirca, fintzas a is 249.000 noos casos atzertados annuales in su 2008.[2] In su 2000, s'OMS at definidu comente àreas de endemia pro sa lepra 91 natziones. Is majores prevalèntzias si tenent in Ìndia, Àfrica subsahariana e Sud Amèrica. Sa lepra est annotamala presente in su Sud Est Asiàticu, in is Filipinas, in Malaìsia, in su Sud de sa Tzina e in is Ìsulas de su Patzìficu. In Itàlia sunt istados presentes fintzas a unu passadu reghente unos fogos endèmicos meda limitados[3], ma atualmente sa majoria de is casos italianos est de importatzione. Tzirca su de tres unu de is malàidos lebbrosos est inàbile a càusa de is èsitos invalidantes de sa maladia. Paret chi is indivìduos prus suscetìbiles a sa lepra siant is caucàsicos, sighidos dae asiàticos, indianos e africanos. In is àreas endèmicas su 20%-30% de is casos de maladia sunt pediàtricos, ma fintzas chi non tratados non totus cronitzizant. In Àsia is formas lepromatosas assummant a su 50% de is casos e petzi su 10% in Àfrica.

NotasModìfica

  1. (EN) Neglected tropical diseases[ligàmene interrùmpidu], World Health Organization.
  2. WHO | Leprosy
  3. Lìnias-ghia pro su cuntrollu de sa maladia de Hansen in Itàlia[ligàmene interrùmpidu]

Àteros progetosModìfica