Libertade de espressione

Flag of Sardinia, Italy.svg
Artìculu in LSC
Flag of Sardinia, Italy.svg

Sa libertade de espressione est su deretu de s'indivìduu a espressare ideas e opiniones liberamente, e duncas chentza de tzensura. Est unu deretu fundamentale regollidu in s'artìculu 19 de sa Declaratzione Universale de sos Deretos Umanos (DUDU), e sa majoria de sos sistemas democràticos puru ddu signalant. De issa nde derivat sa libertade de imprenta. Sende gasi, su matessi artìculu de la DUDU restringhet su deretu "a sas istabilidas dae sa lege cun sa fine ùnica de assegurare su reconnoschimentu e su respetu a sos deretos e libertades de sos àteros". Àteru astringhimentu est sa de fàghere propaganda a favore de sa gherra (Patu Internatzionale de Deretos Tziviles, Ecumènicos e Polìticos).

Sa libertade de espressione est difèndida che unu mèdiu pro sa difusione lìbera de sas ideas, e aici est istada congiminada durante s'Illuminusmu. Pro filòsofos comente Montesquieu, Voltaire e Rousseau sa possibilidade de dissentire favoressit s'adelantadura de sas artes e sas sièntzias e s'autèntica partetzipatzione polìtica. Est istada unu de sos pilastros de sa Gherra de s'Indipendèntzia de sos Istados Unidos e sa Rivolutzione Frantzesa, fatos chi andant interessare sas cortes de sos àteros istados otzidentales. Àteru argumentu clàssicu, assòtziadu a John Stuart Mill, est chi est essentziale pro s'iscoberta de sa beridade. Oliver Wendell Holmes Jr. e Louis Brandeis, famosos giuristas nordamericanos, ant coniadu s'argumentu de su mercadu de ideas. Segundu custa analogia cun sa libertade de cummèrtziu, sa beridade de un'idea s'iscòbiat in sa capatzidade sua pro cumpètere in su mercadu. Est a nàrrere, essende in egualidade de cunditziones cun sas àteras ideas (libertade de espressione), sos indivìduos ant a cumprèndere ite ideas sunt beras, farsas, o relativas. Custu argumentu est istadu criticadu pro assumire ca cale si siat idea diat andare in su mercadu de ideas. In prus, si unas ideas tenent prus o mègius mèdios de difusione, si diant impònnere subra sas àteras, a màrghine de sa beridade. Est prua a pustis de sa teoria de su mercadu de ideas esistet s'assuntzione chi sa beridade s'imponet subra sa farsidade. Pro sos detratores est dimustradu chi sos pregiudìtzios s'imponent a s'ispissu subra sa beridade, e fitnzas a cando custa s'impòngiat medas ant sufridu. S'alternativa a custa debilesa de su mercadu de ideas diat èssere sa persighida de sa farsidade (est a nàrrere, restrìnghere sa libertade de espressione). Est beru chi custa metàfora si prestat in ingannos, e Mill no at cumparadu sa libertade de espressione cun unu mercadu. In Subra sa libertade (1859) giamaiat a sa libertade pro argumentare e chistionare cun sa finalidade de aumentare sa connoschèntzia. Custu ìmplicat unas normas implìtzitas de conduta chi assegurent su rispetu pare·pare intre sos allegadores.