Museu MATer - Museu de s'Archeologia e de su Territòriu

museu sardu

Coordinadas: 40°12′46.46″N 9°17′01.06″E / 40.212906°N 9.283628°E40.212906; 9.283628

Custu artìculu est iscritu cun sa grafia Flag of Sardinia, Italy.svgLimba Sarda ComunaFlag of Sardinia, Italy.svg. Abbàida sas àteras bariedades gràficas:

campidanesu · logudoresu · nugoresu

Museu MATer - Museu de s'Archeologia e de su Territòriu
Logu
Istadubandiera Itàlia
LocalidadeMamujada
Indiritzucarrera Manno 18
Caraterìsticas
Tipologiaarcheològicu, etnogràficu e antropològicu
Istitutzione17 de maju de su 2014
GestioneCooperativa Viseras
DiretoreMario Paffi
Situ web

Su MATer - Museu de s'Archeologia e de su Territòriu est unu museu sardu, dedicadu a sa cultura e a su territòriu de Mamujada.

IstòriaModìfica

Su museu, inauguradu in su 2014[1][2] in su chi fiat su dominàriu de sa famìlia Golosio[3], faghet parte de su sistema museale MaMu (MamujadaMuseos), gestidu dae sa cooperativa Viseras[4][1], paris a su Museu de sas Caratzas Mediterràneas e a su Museu de sa Cultura e de su Traballu.[1]

Progetadu dae su grupu de Studio Azzurro[5], impreat sas tecnologias multimediales pro valorizare sos monumentos megalìticos de importu mannu de sa bidda, mescamente isteles decoradas e perdas fitas (s'esèmpiu prus famosu est cussu de sa Perda Pintà, connota fintzas cun su nùmene de Istele de Boeli, chi si podet agatare a intro de sa bidda) e sos ligàmenes issoro cun sa cultura mamujadina de oe.[5][6]

EspositzioneModìfica

S'espositzione de su museu est partzida in tres salas temàticas interativas. cun temas diferentes ma ligados s'unu cun s'àteru.

Sa de una sala - Su patrimòniu archeològicu de MamujadaModìfica

In custa sala si podent bìdere unu plàsticu de su territòriu de Mamujada e una riprodutzione de sa Perda Pintà, e in su plàsticu e in su muru in palas benint projetadas sa mapa de sos sitos de importu prus mannu e immàgines e vìdeos de su territòriu. In custa manera benint ammustradas fintzas sas àndalas antigas ligadas in tempos antigos a sas perdas fitas, e in dies de oe a logos comente su Santuàriu de Santu Còsomo, e s'istratificatzione istòrica de su territòriu.[5]

Sa de duas salasModìfica

In custa sala un'ischermu verticale tàtile permitit de interagire cun sa gente de sa bidda, dae sos prus giòvanos a sos prus mannos, incarchende in sas immàgine issoro e faghende·los chistionare. Cada persone contat una cosa diferente: un'ammentu, un'emotzione o unu contu, permitende a su bisitadore de connòschere mègius chie in su territòriu b'istat.[6]

Sa de tres salas - Sa sala de sa narratzioneModìfica

In sa de tres salas, chi tenet un'impostatzione prus "documentarìstica", est possìbile pompiare documentos chi contant su significadu de sa festa de Santu Còsomo, s'iscoberta de sas perdas fitas e sas emotziones chi at causadu e fintzas sos nùmenes de su territòriu, sa bida de sos pastores e de sos massajos e àteras immàgines e vìdeos medas. Totu custu fintzas gràtzias a sas intervistas fatas cun sos abitantes de Mamujada, chi sunt sas boghes e sas caras de s'espositzione.[6]

RiferimentosModìfica

  1. 1.0 1.1 1.2 Un’aplicatzione pro sas màscaras, in La Nuova Sardegna, 30 abrile 2017. URL consultadu su 20 austu 2021.
  2. (IT) Mamoiada inaugura Mater il suo museo archeologico, in La Nuova Sardegna, 17 maju 2014. URL consultadu su 21 austu 2021.
  3. (IT) Mamoiada, Museo dell'archeologia e del territorio - MATER, in Sardegna Cultura. URL consultadu su 21 austu 2021.
  4. (IT) Mario Paffi, La gestione del sistema museale di Mamoiada, in Dialoghi Mediterranei, 1º trìulas 2020, ISSN 2384-9010 (WC · ACNP).
  5. 5.0 5.1 5.2 (IT) Lidia Decandia, Percorsi e terre di mezzo: dai cammini degli antenati ai luoghi dell'incontro e della festa contemporanei: il museo mater di Mamoiada, in 9° Congresso Città e Territorio Virtuale, Roma, 2, 3 e 4 ottobre 2013, Università degli Studi Roma Tre, 2014, pp. 887–893. URL consultadu su 21 austu 2021.
  6. 6.0 6.1 6.2 (IT) Lidia Decandia, Orme di pietra nel paesaggio: un museo per riannodare il rapporto tra una comunità e il suo territorio, in Scienze del Territorio, vol. 7, 2019, pp. 128–136. URL consultadu su 21 austu 2021.

Ligàmenes esternosModìfica

  • Situ ufitziale, in museodellemaschere.it. URL consultadu su 21 austu 2021.