Artìculu in LSC

Su newton[1] est un'unidade derivada de sa fortza de su SI. Su sìmbulu suo est N e at retzidu su nùmene suo in onore de Isaac Newton, in reconnoschimentu de sos traballos suos in mecànica clàssica. Est istadu utilizadu sa prima bia a inghiriu de s'annu 1904, ma no est istadu finas a su 1948 chi su newton est istadu adotadu ufitzialmente dae sa Cunferèntzia Generale de Pesos e Mesuras (CGPM) comente a nùmene pro s'unidade de fortza mks.[2]

Definitzione

modìfica

Unu newton est eguale a sa cantidade de fortza netzessària in su bòidu[3] pro dare a una massa de unu chilogrammu un'atzellerada de 1 metru/segundu2.[4]

Custu si podet espressare matematicamente comente:

 

Custa definitzione si fundat supra sa relatzione intre fortzas e atzelleradas chi s'aberit de sa segunda lege de Newton:

 

Ue F est s'a fortza, a est s'atzellerada e m sa massa. Si si rapresentat s'ecuatzione de sa fortza, sostituinde cun magnitùdines de su Sistema Internatzionale restat:

. 

Su newton est s'unidade de fortza de su SI, e nd'est ununidade derivada ca si definit in funtzione de àteras unidades.

Bidu chi su pesu est una mesura de sa fortza intre duos ogetos dèpida a sa gravidade, su newton est puru una mesura de su pesu, vàlida in unu puntu dadu.[5] Una massa de unu chilogrammu tenet unu pesu chi s'acurtziat a 9,81 newtons. Sa paristòria ispiegat chi Isaac Newton s'est ispiradu in sa ruta de una mela pro disvilupare sa teoria sua de sa gravidade e pro una cointzidèntzia curiosa su pesu de una mela minore est belle unu newton: un'ogetu de una massa de 101,94 grammos pesat 1 newton in sa superfìtzie de sa Terra.[6]

Una àtera definitzione de Newton, est chi si podet cunsiderare sa fortza chi frunit un'impèllida a resone de  . Custu cheret nàrrere chi si s'àplicat de sighida una fortza de 1 newton in unu corpus puntuale de massa 1 kg, cada segundu, sa lestresa s'at a ismanniare in 1 m/s.

A su limbàgiu comunu, non sientìficu, si costumat a confùndere sa massa, chi si medit in chilogrammos, cun su pesu, chi si depet medire in newtons. Ischende chi una massa de unu chilogrammu pesat belle 10 N a sa superfìtzie de sa Terra (9,81 N est su balore chi s'utilizat a fitianu si si cunsìderat chi s'atzellerada de sa gravidade, g, est de 9,81 m/s2), si podet ammìtere chi 1 chilogrammu-fortza (un'antiga unidade chi annanghet confusione) est in pràtica ecuivalente a 10 N in càrculos fitianos o de ingegneria, semper chi non rechedent tzerta pretzisione.

Mùltiplos

modìfica
Mùltiplu Nùmene Sìmbulu Sutamùltiplu Nùmene Sìmbulu
101 decanewton daN 10–1 decinewton dN
102 etonewton hN 10–2 tzentinewton cN
103 chilonewton kN 10–3 millinewton mN
106 meganewton MN 10–6 micronewton µN
109 giganewton GN 10–9 nanonewton nN
1012 teranewton TN 10–12 piconewton pN
1015 petanewton PN 10–15 femtonewton fN
1018 esanewton IN 10–18 atonewton aN
1021 zetanewton ZN 10–21 zeptonewton zN
1024 yotanewton YN 10–24 yoctonewton yN

Tàula de cunversiones

modìfica
Unidades de fortza
Newton(unidade de su SI)



Dina Chilu-fortza Libbra-fortza Libbra (unidade de massa)
1 N ≡ 1 kg m/s2 = 105 dynes ≈ 0.10197 kgf ≈ 0.22481 lbf ≈ 7.2330 lb
1 prandet = 10−5 N ≡ 1 g·cm/s² ≈ 1.0197×10−6 kgf ≈ 2.2481×10−6 lbf ≈ 7.2330×10−5 lb
1 kgf = 9.80665 N = 980665 dynes gn·(1 kg) ≈ 2.2046 lbf ≈ 70.932 lb
1 lbf ≈ 4.448222 N ≈ 444822 dynes ≈ 0.45359 kgf ≡ gn·(1 lb) ≈ 32.174 lb
1 lb ≈ 0.138255 N ≈ 13825 dynes ≈ 0.014098 kgf ≈ 0.031081 lbf ≡ 1 lb·ft/s²
Su balore de gn est utilizadu inoghe pro totu sas unidades de Gravidade.

Esempros

modìfica
  • 1 N est sa fortza de sa gravidade de sa Terra subra un'ogetu cun una massa de belle 102 g (1/9,8 kg), comente una mela minore.
  • Est fitianu bìdere fortzas espressadas in kilonewtons o kN, in ue 1 kN = 1.000 N.
  • Sa potèntzia de su mòssigu de sos animales si podet espressare in newtons:
    • Si càrculat chi sa barra de s'allosàuru podiat tènnere una fortza intre de 805 e 2.148 N. Sende gasi, su concale fiat bastante forte comente pro aguantare una fortza de guasi 55.500 N de fortza verticale contra sas dentes, de manera chi est bastante dàbile chi custu dinosàuru aprofitaret sa fortza de su concale pro ochire e mastigare sas predas suas.
    • Sos alligadores podent fàghere una fortza de mòssigu de belle 13.000 N.
    • Sos leones podent mòssere cun una fortza de unos 4.167 N, e sos leopardos cun una fortza de unos 2.268 N.
  • Sos mìssiles atzeleradores sòlidos de sos navios ispatziales frunint una fortza de 12.500.000 N cadaunu durante sa ghetadura, cosa chi rapresentat su 83% de s'impèllida totale netzessària pro sa ghetadura.
  • Su motore de sa sonda ispatziale Marineri4, sa prima a subravolare su praneta Marte cun èsitu positivu, faghiat una fortza de impèllida de 222 N.[7][8]
  • Sa prima tapa de su mìssile Saturn V faghiat una fortza de impèllida de prus de 34 milliones de newtons. Sa segunda tapa, in càmbiu, teniat una fortza de impèllida de 5,1 milliones de newtons, e sa tapas de tres 1,0001 milliones de newtons.
  • S'atratzione de sa Terra pro una persone de unos 70 kg est, belle, uguale a 687 N.

Impreu de su newton

modìfica

Impreu fitianu de sos chilonewtons in sa costrutzione

modìfica

A s'ispissu sos chilonewtons s'impreant pro riflètere su balore de sugetzione de seguridade de gantzos, àncoras e àteras ainas de s'indùstria de sa costrutzione.[9] S'impreat puru in sas ispetzificatziones de s'atretzadura de alpinismu. Si podent annuntziare in chilonewtons (kN) tantu sa càrriga de traballu segura in riferimentu a sa tensione mecànica e sa tensione chi segat.

1 kN agualat a una càrriga de 101,97162 chilogrammos, ma fintzas multiplicare su balore in chilonewtons pro 100 est unu mètodu bonu de càrculu.[2]

Sas caraterìsticas de sos motores de reatzione dant balores de ispinta in chilonewtons, pro medire sas prestatziones propulsivas de una pranta de potèntzia pro un'aeroplanu.[10]

Notas e riferimentos

modìfica
  1. Sighende sas normas de su Sistema Internatzionale de Unidades su nùmene si depet iscrìere cun lìteras minùscolas.
  2. 2.0 2.1 (EN) ConvertUnits.com (a incuru de), Convert kilonewtons to kilograms-force - Conversion of Measurement Units, in convertunits.com, 2009. URL consultadu su 26 trìulas 2009.
  3. (EN) Dorland's Medical Dictionary for Health Consumers (2007). Publicadu dae Saunders, un'imprenta de Elsevier. Podides bìdere sa definitzione sua de "newton" inoghe.
  4. Bidais, pro esempru, (ES) M. Alonso, Física, Addison-Wesley, 1995, ISBN 0201625652.
  5. Su pesu vàriat sighende sa positzione ca sa gravidade no est uniforme.
  6. (ES) Lo que revela la caída de una manzana, in web.archive.org, 14 maju 2002. URL consultadu su 21 martzu 2020 (archiviadu dae s'url originale su 14 maju 2002).
  7. (EN) Bill Momsen, Mariner IV - First Flyby of Mars: Some personal experiences, in home.earthlink.net. URL consultadu s'11 freàrgiu 2009.
  8. (EN) Bill Momsen, Mariner IV - First Flyby of Mars: Some personal experiences, in home.earthlink.net. URL consultadu s'11 freàrgiu 2009 (archiviadu dae s'url originale su 17 freàrgiu 2012).
  9. (EN) Shakshi Enterprises (a incuru de), Steel fasteners, in shakshienterprises.com. URL consultadu su 26 trìulas 2009 (archiviadu dae s'url originale su 16 trìulas 2011).
  10. (EN) U.S. Government Printing Office (a incuru de), Power setting means the power or thrust output of an engine in terms of kilonewtons (PDF), in 0-edocket.access.gpo.gov.library.colby.edu. URL consultadu su 2 trìulas 2010 (archiviadu dae s'url originale su 7 ghennàrgiu 2012).

Bidais fintzas

modìfica

Ligàmenes esternos

modìfica