Coordinadas: 9°N 8°E / 9°N 8°E9; 8


Artìculu in LSC

Sa Nigèria, ufitzialmente Repùblica Federale de Nigèria (in inglesu: Federal Republic of Nigeria) est unu paisu de s'Àfrica otzidentale. Sa capitale est dae su 1991 Abuja, chi at remplasadu Lagos.

Bandera
Posidura in su continente africanu

S'istadu tirat a 923.768 km² pro una populatzione de unos 190.886.311 bividores. S'agatat in su golfu de Guinea, allàcanat in su norte cun su Niger, in s'estu cun su Ciàd (peri su lagu Ciàd) e cun su Camerùn, in s'ovest cun Benìn, e in su sud si ghetat a s'otzèanu Atlànticu, in ue s'agatat s'ìsula de Bioko (chi pertenet a sa Guinea Ecuatoriale). Est su paisu prus populadu de Àfrica e su de sete in su mundu, connotu fintzas che a «su gigante de Àfrica». Est unu produtore importante de petròliu.

Sa Nigèria est una federatzione partzida in 36 istados federales prus sa capitale federale, Abuja. Su nùmene suo benit dae su riu Niger, chi rugrat su paisu. Su nùmene fiat coniadu dae Flora Shaw in su de 19 sèculos. Est istada una colònia de s'Impèriu britànnicu dae sa fine de su de 18 sèculos, otenende s'indipendèntzia in su 1960. In sa dècada de 1960 at padessidu una gherra tzivile sambenosa, sa Gherra de Biafra, in sa cale una parte de su sud-estu de su paisu aiat cumbàtidu pro si fàghere indipendente, perdende. Comente istadu indipendente, sa Nigèria est andada alternende guvernos democràticos e guvernos militares.

In àmbitu religiosu, sa populatzione sua est dividida meda: giai sa metade est de cunfessione musulmana e s'àtera metade est pro s'in prus cristiana; una minoria de sa populatzione sighet is religiones africanas traditzionales. In su de 21 sèculos sa Nigèra padessit cunflitos religiosos, pruc che totu in su norte, in ue su grupu islamista Boko Haram cheret istabilire sa sharia. A causa de s'importante influssu monetàriu pro s'esportatzione de petròliu, sa Nigèria est istadu cunsideradu dae su grupu de is paisos N-11 (pròssimos ùndighi).

Àteros progetos

modìfica