Camerùn

Custu artìculu est iscritu cun sa grafia Limba Sarda Comuna. Abbàida sas àteras bariedades gràficas:

campidanesu · logudoresu · nugoresu

Camerùn est una natzione in s'Àfrica, sa capitale sua Yaoundé est. Isterrit 475.442 km cuadrados, e unos 24.000.000 de abitantes. Est una repubblica e si allegat su frantzesu, s'ingresu e su bantu. Religione animista, cristiana e musulmana. Clima ecuatoriale. Riccu de forestas a sud e de territoriu de savanas e istepas. A sud unu vulcanu, su Camerùn de 4070 m. In s'istadu si faeddant prus de 250 limbas.

Bandera

Localizatzione in su continente africanu

Tirada

Pigat làcana cun sa Nigèria in s'ovest e su nord, su Ciàd in su nord-est, sa Repùblica Tzentrafricana in s'est e Guinea Ecuatoriale, su Gabòn e sa Repùblica de su Congo in su sud. In sa costera s'agatat a sa baja de Biafra, chi faghet parte de su golfu de Guinea e s'otzèanu Atlànticu. Sa prus parte de su paisu est montosu. S'artària màssima est su monte Camerùn (4.070 m), vulcanu ativu situadu a curtzu de su golfu de Guinea. In su nord s'agatant sos rios Benoué e Logone, e su Sanaga e su Nyong in sa regione meridionale. In s'estremu nord b'at s'oru meridionale de su lagu Ciàd. Si li narat «Àfrica in miniadura» pro s'enorme diversidade paesagìstica sua.

Mancari no siat un'istadu membru de s'ECOWAS, pro geografia e istòria partenet in s'Àfrica Otzidentale. Su Camerùn de su Sud, chi in die de oe s'iscerat in sas regiones de su Nord-ovest e Sud-ovest, at tentu unu rolu importante in s'istòria de s'Àfrica Otzidentale. In su 2017, partes de custas regiones si fiant decraradas un'istadu indipendente (sena reconnoschimentu internatzionale) cun su nùmene de Ambazònia.

Intre sos primos bividores de su territòriu b'aiat sa tziviltade Sao, chi biviat in s'oru su lagu Ciàd, e sos baka, cassadores-regollidores de padente de su sud-est. Sos esploradores portughesos fiant arribados in sa costera sua in su sèculu XV e l'aiant dadu su nùmene Rio dos Camarões ('Riu de sos Gàmbaros'), chi cun su colare de su tempus diat mudare in «Camerùn». In su sèculu XIX, soldados fulbe aiant fundadu s'Emiradu de Adamaua in su nord de su paisu, mentras chi diversos grupos ètnicos de s'ovest e su nord-ovest aiant formadu tribùs poderosos. In su 1884, su Camerùn fiat fatu in colònia tedesca cun nùmene de Kamerun.

A pustis de sa Prima Gherra Mundiale, su territòriu fiat istadu divididu in duos mandados de sa Sotziedade de sas Natziones, una guvernada dae sa Frantza e s'àteru dae su Regnu Unidu. Su Camerùn frantzesu e una parte de su Camerùn britànnicu ant formadu, in s'annu 1961, sa Repùblica Federale de su Camerùn, chi in su 1972 fiat divènnida Repùblica Unida dae su Camerùn. Su Camerùn in generale at gosadu dae istabilidade, cosa chi at permìtidu s'isvilupu de sa massaria, de sas ferrovias, gasi comente de s'indùstria petrolìfera. Si bi agatant de reghente movimentos conca a una riforma democràtica, su podere polìticu però abbarrat firmu in sas manos de un'oligarchia de base ètnica.