Custu artìculu est iscritu cun sa grafia Flag of Sardinia, Italy.svgLimba Sarda ComunaFlag of Sardinia, Italy.svg. Abbàida sas àteras bariedades gràficas:

campidanesu · logudoresu · nugoresu

Su trèmene Plantae (dae su latinu: plantae, "prantas") inditat in biologia su regnu de is prantas, chi benint a is èsseres bios chi pro s'imprus produent s'energia cosa issoro cun sa fotosìntesi, chentza de capatzidade locomotora e cun is muros tzellulares cumpostos mescamente de tzellulosa.[1]​ Costituint in s'imparis unu grupu monofilu eucariota cunformadu de is prantas terrestres e de sas àligas chi relatadas cun issas; sende gasi, non b'at un'acordu intre sos autores subra is làcanas giustas de custu regnu. Su brancu de sa biologia chi istudat is prantas est sa botànica, fintzas connota comente fitología.

Prantas
Example alt text
Immàgines de genias diferentes de prantas
Classificatzione sientìfica
Domìniu Eukaryota
Regnu Plantae
Phyla
Plantae agualat a Primoplantae o Archaeplastidae (clade de achirimentu primàrgiu de cloroplastos)
Custu template: càstia  cuntierras  modìfica

In sentidu istrintu is prantas terrestres, sunt is organismos eucariotas multicellulars fotosintèticos, chi colant dae is primas àligas birdes chi sunt resèssidas a colonizare sa superfìtzie de sa Terra. In sentidu prus ampru, si faghet relatu a totu is èsseres bios de calada dae is Primoplantae, chi benint a èssere is primos organismos eucariotas fotosintèticos pro achirimentu de is primos cloroplastos.

Iscurfent s'energia dae sa lughe de su Sole, chi acabiddant a traessu de sa clorofilla presente in is cloroplastos, e cun issa realizant sa fotosìntesi, mediante sa cale cunvertint sustàntzias inorgànicas simpres in matèria orgànica cumplessa. Comente a resurtadu de sa fotosìntesi bogant a foras ossìgenu (mancari, paris a sos animales, nde tenent abbisòngiu pro respirare). Esplorant fintzas s'ambiente chi ddas inghìriat (mescamente a traessu de is raighinas) pro surbire àteros nudiementos essentziales usados pro fraigare, partende dae is produtos de sa fotosìntesi, àteras molèculas de chi tenent abbisòngiu pro subrabìvere.​

Is prantas possedent retroga deingènneros determinada dae unu tziclu de vida aplodiplonte (s'òvulu e s'anterozoide s'isvilupant asessualmente fintzas a si fàghere multicellulares, mancari in medas prantas sunt minores e sunt mascarados dae istruturas de s'istàdiu diplonte). In generale is prantas terrestres gosi comente normalmente ddas reconnoschimus, sunt s'istàdiu diplonte de su tziclu de vida issoro. In s'istàdiu diplonte is prantas podent portare òrganos comente pro esempru, sa raighina, su truncu e is fògias (o istruturas simbigiantes), e in carchi grupu, frores e frutos.[2]

S'importàntzia chi possedent is prantas pro is umanos est indiscutìbile. Chene issas is animales in generale non diant pòdere bìvere, sende chi is prantas ant leadu parte a sa cumpositzione de is gasos presentes in s'atmosfera de sa Terra e in is ecosistemas, e sunt sa fonte primàrgia de alimentu pro sos organismos eteròtrofos.

RiferimentosModìfica

  1. (ES) planta, in rae.es (archiviadu dae s'url originale su 9 maju 2013).
  2. (EN) Richard Karban, Plant behaviour and communication, in Ecology Letters, 2008.

Àteros progetosModìfica

Classificatzione de sas ispètzies
Haeckel (1894)
Tres regnos
Copeland (1938)
Bator regnos
Whittaker (1969)
Chimbe regnos
Woese (1990)
Tres domìnios
Cavalier-Smith (2004)
Duos domìnios e sete regnos
Animalia Animalia Animalia Eukarya Eukaryota Animalia
Plantae Plantae Plantae Plantae
Protista Fungi Fungi
Protista Chromista
Protista Protozoa
Monera Monera Bacteria Prokaryota Bacteria
Archaea Archaea