Plantae

Custu artìculu est iscritu cun sa grafia Limba Sarda Comuna. Abbàida sas àteras bariedades gràficas:

campidanesu · logudoresu · nugoresu

Su trèmene Plantae (dae su latinu: plantae, "prantas") inditat in biologia su regnu de is prantas, chi benint a is èsseres bios chi pro s'imprus produent s'energia cosa issoro cun sa fotosìntesi, chentza de capatzidade locomotora e cun is muros tzellulares cumpostos mescamente de tzellulosa.​ Costituint in s'imparis unu grupu monofilu eucariota cunformadu de is prantas terrestres e de sas àligas chi relatadas cun issas; sende gasi, non b'at un'acordu intre sos autores subra is làcanas giustas de custu regnu. Su brancu de sa biologia chi istudat is prantas est sa botànica, fintzas connota comente fitología.

Prantas
Immàgines de genias diferentes de prantas
Classificatzione sientìfica
Domìniu	Eukaryota
Regnu	Plantae
Phyla
Plantae agualat a Primoplantae o Archaeplastidae (clade de achirimentu primàrgiu de cloroplastos) Rhodelphis (proto-àligas) Glaucophyta Rhodophyta (àligas rujas) Viridiplantae (prantas birdes) Chlorophyta (àligas birdes) Streptophyta Charophyta (àligas birdes, grupu parafilèticu) Embryophyta (prantas de terra) Marchantiophyta Anthocerophyta Bryophyta sensu stricto (muscos) Tracheophyta (prantas vasculares) Lycophyta Euphyllophyta (prantas cun fògias mannas) Pteridophyta (fìlighes e cunformes) Spermatophyta (prantas cun sèmenes) Gymnospermae Magnoliophyta (prantas cun frores)]

In sentidu istrintu is prantas terrestres, sunt is organismos eucariotas multicellulars fotosintèticos, chi colant dae is primas àligas birdes chi sunt resèssidas a colonizare sa superfìtzie de sa Terra. In sentidu prus ampru, si faghet relatu a totu is èsseres bios de calada dae is Primoplantae, chi benint a èssere is primos organismos eucariotas fotosintèticos pro achirimentu de is primos cloroplastos.

Iscurfent s'energia dae sa lughe de su Sole, chi acabiddant a traessu de sa clorofilla presente in is cloroplastos, e cun issa realizant sa fotosìntesi, mediante sa cale cunvertint sustàntzias inorgànicas simpres in matèria orgànica cumplessa. Comente a resurtadu de sa fotosìntesi bogant a foras ossìgenu (mancari, paris a sos animales, nde tenent abbisòngiu pro respirare). Esplorant fintzas s'ambiente chi ddas inghìriat (mescamente a traessu de is raighinas) pro surbire àteros nudiementos essentziales usados pro fraigare, partende dae is produtos de sa fotosìntesi, àteras molèculas de chi tenent abbisòngiu pro subrabìvere.​

Is prantas possedent retroga deingènneros determinada dae unu tziclu de vida aplodiplonte (s'òvulu e s'anterozoide s'isvilupant asessualmente fintzas a si fàghere multicellulares, mancari in medas prantas sunt minores e sunt mascarados dae istruturas de s'istàdiu diplonte). In generale is prantas terrestres gosi comente normalmente ddas reconnoschimus, sunt s'istàdiu diplonte de su tziclu de vida issoro. In s'istàdiu diplonte is prantas podent portare òrganos comente pro esempru, sa raighina, su truncu e is fògias (o istruturas simbigiantes), e in carchi grupu, frores e frutos.​

S'importàntzia chi possedent is prantas pro is umanos est indiscutìbile. Chene issas is animales in generale non diant pòdere bìvere, sende chi is prantas ant leadu parte a sa cumpositzione de is gasos presentes in s'atmosfera de sa Terra e in is ecosistemas, e sunt sa fonte primàrgia de alimentu pro sos organismos eteròtrofos.