Open main menu

Coordinatas: 18°15′N 66°30′W / 18.25°N 66.5°W18.25; -66.5

Flag of Sardinia, Italy.svg
Artìculu in LSC
Flag of Sardinia, Italy.svg

Posidura de su Puerto Rico in is Caràibes
Bandera de su Puerto Rico

Su Puerto Rico [ˈpweɾto ˈriko] o Porto Rico, uffitzialmente Istadu Lìberu Assotziadu de Puerto Rico (in inglesu Commonwealth of Puerto Rico, est unu territòriu de is Istados Unidos de Amèrica chi no est incorporadu. S'agatat in is Caràibes norti-orientales, a s'estu de sa Repùblica Dominicana e a s'uestu siat de is Ìsulas Vìrgines Britànnicas siat de is isulas Vìrgines Americànas.

Sa capitale est San Juan, sa limba uffìtziale s'ispagnolu, ma fintzas s'inglesu est reconnòschidu che limba uffitziale.

Su Puerto Rico est unu archipèlagu cumpostu de s'ìsula printzipale de Puerto Rico, e de àteras minores, is prus mannas de chi sunt Vieques, Culebra e Mona. S'ìsula de Puerto Rico, cun pagu prus de 9.000 km² de istèrrida est sa minore de is Antillas Majores. Is bividores sunt unos 3.6 milliones, chi nde faghent sa de tres ìsulas prus populadas in su grupu de is bator chi formant s'archipèlagu (is àteras tres sunt Cuba, Hispaniola e Giamàica).

Originalmente bìvidu pro chentinas de annos de pòpulos indìgenos connotos cun nùmene de Taìno, s'ìsula fiat cunchistada de s'Ispagna cun Cristòlu Columbu in su segundu viàgiu a manu de is Amèricas, su 19 de onniasantu 1493. Paris a Cuba, su Puerto Rico at aguantadu che colònia ispagnola fintzas a su 1898. Mancari bi esserent is Leges de Burgos de su 1512 chi dèpiant amparare is indianos, is Taìno fiant cautivados in is primos annos de sa colonizatzione e si fiant agatados a suportare sufferèntzias graes dadas fintzas de is maladias infetivas betidas de s'Europa, chi fiant responsàbiles de epidèmias mortales intre de issos.

Su clima de Puerto Rico est tropicale e sugetu a àrias caentes pro totu sa durada de s'annu.

In totu is bator sèculos de poderiu ispagnolu, cultura e paesàgiu de s'ìsula sunt istados trasformados. Fiant intradas connoschèntzias, usos e traditziones europeos, su cristianèsimu, sa limba e is tecnologias. S'ìsula fiat collegada a s'Ispagna cun naves chi sarpaiant de Cádiz a is Ìndias Otzidentales Ispagnolas onni annu. Giai dae s'inghitzu de sa colonizatzion,e in su 1508, is bividores de Puerto Rico sunt istados tzitadinos ispagnolos e pro prus de 400 annos, s'ìsula fiat territòriu ispagnolu, mancari fatuvatu frantzesos, olandesos e britànnicos, chircarent de dda cunchistare.

Su 25 de onniasantu 1897, su guvernu tzentrale ispagnolu aiat afiantziadu prus autonomia a su Puerto Rico, e soberania majore subra is affàrios locales, diventaiat duncas una provìntzia autònoma. In su 1898 però s'Ispagna fiat fortzada de is Istados Unidos a tzèdere s'ìsula, a segus de sa gherra ispanu-americana, cun su tratadu de Parigi.

In su 1917, is Istados Unidos ant afiantziadu tzitadinàntzia a is bividores de Puerto Rico. In su 1948 ddis fiat dadu deretu de elèghere unu guvernadore issoro. In su 1952, suta sa pregunta de is Istados Unidos, fiat adotada una costitutzione locale. Segundu is printzìpios de sa Lege de is Relatziones Federales de su Puerto Rico, is residentes suos sunt galu sugetos a sa giurisditzione plenària de su Cungressu de is Istados Unidos.

Atualmente, s'ìsula abarrat territòriu de is Istados Unidos, mancari unu referendum de su 2012 apat dimustradu chi sa majoria de s'eletoradu (su 54%) est pro unu càmbiu de status, cun prena istatalidade che isceberu prefèridu.

Àteros progetosModìfica