Rivolutzione Cantada
Limba Sarda Comuna. Abbàida sas àteras bariedades gràficas:
Cun Rivolutzione Cantada s'inditat s'impare de eventos acontèssidos intre 1987 e 1991 chi diant portare a s'indipendèntzia de is fintzas a tando repùblicas sotzialistas sovièticas de Estònia, Letònia e Lituània. [1]
| Rivolutzione cantada | |
|---|---|
 Manifestatziones in Lituània (1989) | |
| Data | 1987 - 1991 |
| Logu | Repùblicas sovièticas de Estònia, Letònia e Lituània |
| Resultadu e cunseguèntzias | Costitutzione de is repùblicas indipendentes de Estònia, Letònia e Lituània |
Durante sa segunda metade de is annos 1980, fiat comintzadu in s'Unione Soviètica su protzessu de reformas connotu comente perestroika, ghiadu dae Mikhail Gorbačëv. S'isfaghimentu de s'URSS comente istadu, e sa torrada a s'indipendèntzia de is territòrios chi nde aiant fatu parte, aiat mòvidu is primos passos custos annos. In su casu de sas a pustis naradas Repùblicas Bàlticas is fatos aiant tentu una sèrie de caraterìsticas comunas chi ant fatu connòschere is movimentos cun su nùmene de impare de Rivolutzione Cantada.
Fiat istadu s'ativista èstone Heinz Valk chie ddi aiat dadu su nùmene, in relatu a is manifestatziones ispontàneas de su mese de làmpadas de su 1988 in Tallinn, in ue si fiant cantadas cantzones patriòticas èstones proibidas dae su règimene sovièticu, rivendichende de s'indipendèntzia de s'Estònia.[2]
Riferimentos
modìfica- ↑ Is istados fiant istados giai indipendentes intre su 1918 e su 1940, cando cunforme a su patu Ribbentrop-Molotov, fiant ocupados e integrados in s'Unione Soviètica che repùblicas sozialistas in sinu suo.
- ↑ Henri Vogt, Between Utopia and Disillusionment: A Narrative of the Political Transformation in Eastern Europe, 2005.
Àteros progetos
modìfica| Wikimedia Commons tenet files chi ligant a: Rivolutzione Cantada |