Patu Ribbentrop-Molotov

Custu artìculu est iscritu cun sa grafia Limba Sarda Comuna. Abbàida sas àteras bariedades gràficas:

campidanesu · logudoresu · nugoresu

Su Tratadu de no Afracada intre Germània e s'Unione de Repùblicas Sotzialistas Sovièticas (URSS), connotu fintzas comente Patu Ribbentrop-Mòlotov o Patu germanu-sovièticu, fiat istadu firmadu intre sa Germània Nazista e s'Unione Soviètica dae is ministros de afares èsteros de custos paisos, Joachim von Ribbentrop e Viacheslav Molotov respetivamente. Su patu fiat firmadu in Mosca su 23 de austu de su 1939, noe dies in antis de cumintzare sa Segunda Gherra Mundiale.​ Cumintzada sa gherra is duos istados si fiant partzidos su territòriu de Polònia, trassende sa frontera in su frùmene Vístula. Is efetos de su tratadu si fiant amangangiados cun s'ostilidade creschende intre ambas duas natziones fintzas a 1941 cando su règimene nazista aiat detzìdidu de ocupare s'Unione Soviètica.

Patu Ribbentrop-Molotov
Molotov e Ribbentrop istringhende·si sa manu
Data	23 de austu de su 1939
Firmadores	Germània Nazista Unione Soviètica
Limbas	tedescu e russu
Funtzione	Tratadu de no afracada pare·pare Patu secretu: Partzidura pare·pare de Finlàndia, Polònia, Istados Bàlticos e de parte de s'Europa Orientale

Su Patu Ribbentrop-Molotov, pretzèdidu dae s'Acòrdiu de crèditu germanu-sovièticu, fiat istadu dae su Tratadu Germanu-Sovièticu de Amighèntzia, Cooperatzione e Singiadura e su cumintzu de is arresonos subra s'intrada de s'URSS a s'Asse.

Cunditziones

Su patu cunteniat unas cantas clàusolas secretas, chi non fiant istadas iscobertas fintzas a cando aiant cuncordadu s'annessione tedesca de sa Lituània e sa partzidura de sa Polònia segundu sa lìnia Curzon e sas annessiones sovièticas de Estònia, Letònia e Finlàndia, e de una parte de sa Romania, dividende s'Europa orientale e de su norte in duas àreas de influèntzia.

Cunsighèntzias

Su 1 de cabudanni de su 1939, pagas dies a pustis de sa firma de su patu, is tedescos aiant ocupadu sa Polònia, fatu chi aiat iscadenadu sa Segunda Gherra Mundiale, e sos istados bàlticos aiant firmadu cun s'unione soviètica unu Patu de no-agressione e defensa pare·pare, chi permitiat a sos sovièticos aposentare is tropas in ie.

In su 1940, a pustis chi sa Wehrmacht ocuparet Norvègia, Danimarca, Paisos Bàscios, Bèlgiu e sa Frantza si renderet, s'Unione Soviètica aiat ocupadu parte de Romania a pustis de imbiare un'ultimàtum, e si fiat annessionada is tres repùblicas bàlticas.

Sa Finlàndia aiat aguantadu a is pretesas sovièticas e custu aiat batidu a sa Gherra de Ierru, chi fiat acabada in su 1940 cando aiat tzèdidu parte de su territòriu a s'Unione SovièticaS'Ungheria diat achirire sa Transilvània dae sa Romania e sa parte orientale de sa Tzecoslovàchia (Rutènia subcarpàtica) e sa Bulgaria diat coberare torra su territòriu conchistadu dae is rumenos in su 1913 (sa Dobrùgia meridionale) durante sa Segunda Gherra Balcànica.

Hitler cunsideraiat su patu tedescu-sovièticu petzi una chistione temporale, dae chi no aiat rinuntziadu a s'idea de ammanniare su territòriu tedescu a Oriente. In una cunferèntzia secreta tenta su 31 de trìulas de su 1940, is tedescos aiant pigadu sa detzisione de ocupare s'Unione Soviètica in su beranu de 1941, in unu pranu naradu "Operatzione Barbarossa".

Galleria de immàgines

• 
  Sa firma de su patu
• 
  Partzidura segundu is patos in cumparàntzia cun sa partzidura a berus in su 1940
• 
  Patu secretu, copia in limba tedesca
• 
  Patu secretu, copia in limba russa
• 
  Ocupatzione de sa Polònia in su 1939
• 
  Fumetu denuntziende su Patu (basadu subra su de Clifford Berryman in su 1939)
• 
  Una aguza de su 1989 denuntziende su de 50 anniversàrios de su patu. In lituanu, si leget "Gėda!" - "Birgòngia!"