Rutènia subcarpàtica

Coordinadas: 49°20′N 20°14′E / 49.333333°N 20.233333°E49.333333; 20.233333

Artìculu in LSC

Sa Rutènia subcarpàtica o transcarpàtica, connota fintzamentas che Rutènia carpàtica, Ucraina transcarpàtica, Zakarpattia, Rusinko, Rus subcarpática o Subcarpàtzia (in rutenu e ucrainu: Карпатська Русь, Karpats’ka Rus’; russu: Карпатская Русь, Karpatskaya Rus’; in islovacu e cecu: Podkarpatská Rus; in ungheresu: Kárpátalja; romunu Transcarpatia; polonesu Zakarpacie; yiddish קאַרפַּאטן רוּס) est una regione pagu istèrrida de s'Europa tzentru-orientale chi in die de oe currespondet pro sa prus parte a s'oblast de Transcarpàtia in s'Ucraina otzidentale (in ucrainu: Zakarpats’ka oblast’). Su tzentru prus mannu e cabulogu istòricu est Užhorod.

Istemma de sa Rutènia Subcapatica in Ucraina

In s'istòria reghente sa regione at tentu dominatziones bàrias. Suta cuntrollu de su Rènniu de Ungheria, fiat parte de s'Impèriu Àustro-Ungheresu fintzas a su 1918. Passada in manna parte a sa Cecoslovàchia durante s'epoca intre is duas gherras mundiales, de su 1947 est istada parte de s'Unione Soviètica e de su 1991 est territòriu de s'Ucraina indipendente.

Partes minores sunt imbètzes galu territòrios de s'istremu orientale de s'Islovàchia (printzipalmtente is kraj de Prešov e de Košice), de Lemkovyna in Polònia e de Maramureş in Romania.

Geografia

Sa Rutènia subcarpàtica s'agatat in su chirru danubianu de is Carpatzos, chi dda ischirriant dislindadamente de sa Galìtzia polonesa e ucraina. Sa làcana sud-otzidentale est mescamente linguìstica, cun àreas a majorias ungheresas.

Demografia

Pro su chi pertocat sa cumponidura ètnica, s'agatant bividores ucrainos, rutenos, lemkos (chi sunt de orìgine polonesa), ungheresos, islovacos, romunos, bùlgaros e russos. Minorias prus pagu numerosas sunt bogomilos, hutsulos, ebreos, rom e csango (custos etnicamente magiaros ma de fide ortodossa).

Sa populatzione atuale de s'oblast de Zakarpattya est cumposta de is grupos chi sighint:

ucrainos = 1.010.100 (80,5%)
ungheresos = 151.500 (12,1%)
romunos = 32.100 (2,6%)
russos = 31.000 (2,5%)
rom = 14.000 (1,1%)
islovacos = 5.600 (0,5%)
tedescos = 3.500 (0,3%)

Unu peschentu de su 0.8% de sa populatzione (unas 10.000 pessones) si decrarat rutenu. fintzas a chentu annos faghet is bividores ungheresos e tedescos rapresentaiant galu rispetivamente su 26% e s'8%, is bividores ebreos in antis a sa segunda gherra mundiale fiant unu 13%.