Regnu de Romania

Custu artìculu est iscritu cun sa grafia Limba Sarda Comuna. Abbàida sas àteras bariedades gràficas:

campidanesu · logudoresu · nugoresu

Regnu de Romania Regatul României
Bandera
Motu: Nihil Sine Deo (Nudda chentza de Deus)
Datos amministrativos
Limbas ufitziales	Rumenu
Limbas chistionadas	bulgaru, tedescu, ucrainu, ungheresu, yiddish
Innu	Marș triumfal (1881 - 1884) Trăiască Regele (1884 - 1947)
Capitale	Bucarest
Polìtica
Forma de Istadu	Monarchia costitutzionale (1881-1937, 1944-1947) Istadu totalitàriu (1937-1938) Monarchia assoluta (1938-1940) Ditadura militare (1940-1944)
Forma de guvernu	Monarchia, Ditadura militare (1940-1944)
Nàschida	13 de martzu 1881
Càusa	Proclamatzione de su Regnu de Romania a banda de su parlamentu rumenu
Fine	30 de nadale de su 1947 cun Mighele I
Càusa	Istitutzione de unu regìmene comunista
Territòriu e populatzione
Territòriu originale	138.000 km² (1881-1915)
Mannària màssima	295.049 km² in su 1939
Populatzione	tzirca 20.000.000 in su 1939
Economia
Valuta	Leu rumenu
Religione e sotziedade
Religiones prus mannas	Catolitzèsimu, Ebraismu, Islamismu, Protestantèsimu
Religione de Istadu	Cristianèsimu ortodossu
Evolutzione istòrica
Istadu antepostu	Printzipadu de Romania (1881) Regnu de Bulgaria (1913) Impèriu Àustru-Ungheresu (1918) Repùblica Democràtica de Moldàvia (1918) Ducadu de Bucovina (1918)
Istadu imbeniente	Repùblica Populare Rumena Unione Soviètica Repùblica Sotzialista Soviètica de Moldàvia Repùblica Sotzialista Soviètica de Ucraina Repùblica Populare de Bulgaria
Como est parte de	Romania

Su Regnu de Romania (rumenu: Regatul României) est istada una monarchia costitutzionale chi est esìstida in s'atuale Romania dae su 13 de martzu (calendàriu giulianu) / 25 de martzu (calendàriu gregorianu) de su 1881 cun s'incoronatzione de su prìntzipe Karl de Hohenzollern-Sigmaringen a re Càralu I (comintzende gasi sa famìlia reale rumena), fintzas a su 1947 cun s'abdicatzione de su re Mighele I de Romania e sa proclamatzione parlamentare de sa Romania comente repùblica populare sotzialista.

Intre su 1859 e su 1877, sa Romania si fiat isvilupada dae un'unione personale de duos printzipados vassallos (Moldàvia e Valàchia) suta unu prìntzipe solu in unu printzipadu autònomu cun unu soberanu Hohenzollern. Su paisu aiat otentu s'indipendèntzia dae s'Impèriu Otomanu durante sa gherra Russu-Turca de 1877–1878 (connota a livellu locale comente Gherra de Indipendèntzia Rumena), cando puru aiat retzidu sa Dobrùgia Setentrionale a càmbiu de sa parte meridionale de sa Bessaràbia. Su territòriu durante su regnu de Càralu I, intre su mese de martzu de su 1881 e su de cabudanni 1914 est a bortas inditadu Regnu Rumenu Antigu, pro ddu seberare dae sa "Romania Manna", chi incluiat is provìntzias annessionadas a s'istadu a pustis de Prima Gherra Mundiale (Bessaràbia, Banat, Bucovina, e Transilvània).

Cun s'etzetzione de is metades de su sud de Bucovina e de Transilvània, custos territòrios fiant a pustis tzèdidos a paisos a làcana in su 1940, suta sa pressione de sa Germània Nazista o de s'Unione Soviètica. A fatu de s'abolitzione de sa costitutzione de su 1923 a banda de re Càralu II, in su 1938 su Regnu de Romania si fiat fatu de facto monarchia assoluta, pro si cunvèrtere a ditadura militare suta Ion Antonescu in su 1940 a pustis de s'abdicatzione fortzada de re Càralu II, e cun su sutzessore suo, Mighele, chi fiat masaprestu una figura de fatzada chentza de pòdere polìticu berdaderu.

Sa campagna militare bisastrada durante Segunda Gherra Mundiale a costadu de is potèntzias de s'Asse aiat batidu a su corpu de istadu contra de Ion Antonescu in su 1944, a pustis de su cale su Regnu de Romania fiat torradu a èssere una monarchia costitutzionale e aiat cambiadu afiladura cun is Alliados, coberende torra sa Transilvània Setentrionale. S'influèntzia de s'Unione Soviètica a làcana e is polìticas sighidas de guvernos de coalitzione dominados de is comunistas aiat afines batidu a s'abolitzione de sa monarchia e a sa proclamatzione su 30 de nadale de su 1947 de sa Repùblica Populare Rumena, istadu satèllite sovièticu.

Galleria de immàgines

• 
  Isparghidura de is rumenos in su Regnu de Ungheria
• 
  Territòrios populados de rumenos in una mapa de comintzu de su noighentos
• 
  Isvilupu territoriale de su Regnu de Romania
• 
  Cumponidura ètnica de su Regnu de Romania in is annos 1930
• 
  Partzidura amministrative de su Regnu de Romania in is annos 1930
• 
  Alfabetizatzione in su Regnu de Romania in is annos 1930
• 
  Mapa fìsica de su Regnu de Romania
• 
  Territòriu de sa Romania durante sa Segunda Gherra Mundiale