Rivolutzione de santugaine

Custu artìculu est iscritu cun sa grafia Flag of Sardinia, Italy.svgLimba Sarda ComunaFlag of Sardinia, Italy.svg. Abbàida sas àteras bariedades gràficas:

campidanesu · logudoresu · nugoresu

Sa rivolutzione de santugaine o rivolutzione de ladàmine est sa fase finale e detzisiva de sa Rivolutzione russa comintzada in Rùssia in su freàrgiu 1917 de su calendàriu giulianu, chi aiat signadu da prima sa derrota de s'Impèriu russu e a pustis s'instauratzione de sa Repùblica soviètica.

Sa pigada de su Palatzu de Ierru

A pustis de sa furriadura de sa monarchia, durante unos cantos meses sa Rùssia fiat istada triulada dae gherras intre is partidos polìticos e de una disgregatzione militare e econòmica semper prus manna, e su Partidu Operaju Sotzialdemocràticu Russo (bolscevicu) ghiadu dae Lenin e Lev Trockij aiat detzìdidu s'atzione armada contra su guvernu provisòriu comomai dìbile de Aleksandr Fëdorovič Kerenskij pro assùmere totu su pòdere a nùmene de is Sòviet de is operajos, de is sordados e de is massajos.

S'abolotu, aviadu in sa note intre su 6 e su 7 santandria (24 e 25 santugaine de su calendàriu giulianu) 1917 in Petrugradu, si fiat concluida cun sutzessu; is bolscevicos aiant formadu unu guvernu rivolutzionàriu presididu dae Lenin e fiant istados capatzos de ispaniare in manera progressiva su podere issoro subra manna parte de is territòrios de s'antigu Impèriu tzarista. Sa reatzione armada de is fortzas contra-revolutzionàrias e s'interventu de is potèntzias istràngias aiat provocadu su cumintzu de una gherra tzivile meda sambenosa chi si fiat concluida cun sa vitòria bolscevica intre su 1921 e su 1922.

Àteros progetosModìfica