Rivolutzione russa
Limba Sarda Comuna. Abbàida sas àteras bariedades gràficas:
Sa rivolutzione russa (in russu: Великая русская революция, Velíkaja rússkaja revoljúcija, "Rivolutzione russa manna") est istadu un'eventu sotziu-polìticu, acontèssidu in Rùssia in su 1917, chi aiat giutu a sa furriadura de s'Impèriu e a sa formatzione in comintzu de sa Repùblica Sotzialista Federada Soviètica Russa e, in su 1922 - a pustis de sa gherra tzivile russa - de s'Unione Soviètica; fiat istadu un'intentu de aplicatzione de is teorias sotziales e econòmicas de Karl Marx e Friedrich Engels.
A su cumintzu de su 1917 l'Impèriu russu, chi dae tres annos cumbatiat in sa prima gherra mundiale che a membru de s'Intesa tripla, fiat arrematadu: is pèrdidas assumaiant a prus de ses milliones intre mortos, feridos e presoneris e francas unas cantas vitòrias subra de su fronte austrìacu, sa Rùssia aiat padèssidu una sèrie de derrotas graes chi aiant cumportadu sa pèrdida de sa Polònia, de una parte de is Paisos Bàlticos e de s'Ucràina, portende gasi su fronte a s'internu de is fronteras suas matessi, mentras ca is cunditziones de su pòpulu s'agrabiaiant a forte.
Su regìmene tzarista, inserradu a eritzu in sa defensa de su printzìpiu de s'autocratzia, aiat comomai pèrdidu de su totu su cuntatu cun sa realidade de sa Rùssia, a su puntu ca fintzas medas de sos elementos cunservadores de is classes traditzionalmente alliadas de su regìmene fiant pighende cussèntzia, ca petzi un'essida de iscena de su tzar Nigola II ddi diat àere permìtidu de mantènnere su controllu de s'Istadu. In Petrugradu aiat tzocadu s'abbolotu cun sa rivolutzione de freàrgiu e su 2 martzu (calendàriu giulianu) Duma e sòviet de operajos e sordados si fiant acordados pro sa depositzione de su tzar, e s'istitutzione de unu guvernu provisòriu formadu dae cadetos, menscevicos e sotzialistas rivolutzionàrios.
Si fiat formadu su guvernu provisòriu de Georgij Evgen'evič L'vov, chi aiat induidu Nigola II a abdicare. Mentras ca su tzar e sa famìlia sua fiant arrestados, in su Paisu si fiant formados duos pòderes: su de su guvernu provisòriu, e su de is Sòviet, formadu dae delegados elègidos, contende fintzas a is bolscevicos. Georgij Evgen'evič L'vov aiat peristantu pedidu a su guvernu, in calidade de presidente de su Cussìgiu, un'atzione prus dura contra de is massajos chi ocupaiant illegalmente is terras de is latifondistas. Annotamala aiat pretèndidu is dimissiones de su ministru a s'agricultura Černov, chi fiat de bideas polìticas sotzialistas rivolutzionàrias, afirmende ca in logu de ddas reprimire animaiat tales atziones. Sa resistèntzia de unos àteros ministros de manca a fortzare Černov a is dimissiones aiat giughidu su guvernu a s'iscontzu. Si fiat presentadu duncas Aleksandr Fëdorovič Kerenskij pro pigare s'incàrrigu de primu Ministru, cun ampros pòderes subra de vàrias giurisditziones. Isse aiat a berus fatu reprimire is atziones de is massajos, aiat fatu suprimire sa propaganda bolscevica e aiat pigadu medidas pro torrare a s'ubbidièntzia is tropas, intre cales s'intrada torra de sa pena de morte. Nointames, sa voluntade de sighire sa gherra contra de is tedescos a costadu de is potèntzias de s'Intesa ddi aiant fatu pèrdere su crèditu a in antis de is massas.
In paris tempus si fiat ispaniadu in totu su paisu unu sentidu de derrota, sìngia de s'istrachìmine creschende cara a sa gherra. Su 19 austu su generale Lavr Georgievič Kornilov, nùmenadu de Karenskij etotu a cumandante de s'esèrtzitu e ditadore militare, aiat abbandonadu casi chentza de cumbàtere Riga a s'esèrtzitu tedescu, ponende gasi in perìgulu sa capitale Petrugradu matessi, e aiat cumintzadu a regollere, a palas de su fronte, tropas cunsideradas fieles cun su fine de ddas fàghere martzare subra de sa capitale. Kerenskij a custu puntu, acatende·si·nde de sas intentziones de su generale dd'aiat destituidu, però Kornilov no aiat atzetadu is òrdines de Kerenskij e aiat ordinadu de fàghere martzare unu corpus de cavalleria cosaca cara a Petrugradu. Sa tzitade fiat tando ruta in su caos assolutu. Kerenskij fiat resèssidu a si mantènnere a su guvernu ma sena prus creibilidade peruna cara a is classes populares, mentras su partidu Bolscevicu s'afirmaiat che a fortza tragadora.
Su leader bolscevicu Lenin fiat peristantu torradu dae s'esìliu in Isvìtzera, mirende a s'instauratzione de una sotziedade comunista. In su mese de santugaine is bolscevicos aiant ocupadu is puntos istratègicos de sa capitale dende vida a sa rivolutzione de santugaine. Sa vitòria de is bolscevicos aiat portadu a sa furriadura de su Guvernu provisòriu russu e a su naschimentu de sa Repùblica Sotzialista Federada Soviètica Russa, guvernada dae su Cussìgiu de is cummissàrios de su pòpulu. Dae su 1917 a su 1921 fiat tzocada sa gherra tzivile russa chi diat bìere sa vitòria de s'Armada Ruja (bolscevicos) subra de s'Armada Bianca (contra-rivolutzionàrios) e custu aiat giutu in su 1922 a s'istitutzione de s'Unione Soviètica.
Artìculos in ligòngiu
modìficaÀteros progetos
modìfica| Wikimedia Commons tenet files chi ligant a: Rivolutzione russa (1917) |