São Tomé e Príncipe

Custu artìculu est iscritu cun sa grafia Flag of Sardinia, Italy.svgLimba Sarda ComunaFlag of Sardinia, Italy.svg. Abbàida sas àteras bariedades gràficas:

campidanesu · logudoresu · nugoresu

Coordinatas: 0°19′N 6°36′E / 0.316667°N 6.6°E0.316667; 6.6

São Tomé e Príncipe, ufitzialmente Repùblica Democràtica de São Tomé e Príncipe (in portughesu República Democrática de São Tomé e Príncipe; literalmente Santu Tomasu e Prìntzipe) est un'istadu indipendente de Àfrica cun capitale São Tomé.

Bandera
Posidura in su continente africanu
Coat of arms of São Tomé and Príncipe.svg
Mapa de s'artzipèlagu

S'istadu tenet isterrida de 1 001 km² e tenet populatzione de unos 165.397 bividores. Si tratat de un'artzipelagu de unas 20 ìsulas chi s'agatat in s'otzèanu Atlànticu a illargu de s'Àfrica tzentru-otzidentale, in su golfu de Guinea. Is duas ìsulas majores sunt São Tomé e Príncipe, istesiadas unos 140 km intre issas e issas, e situadas respetivamente a tzirca 250 e 225 km dae sa costa nord-otzidentale de su Gabòn; totu sas ìsulas faghent parte de una cadena montosa vulcànica nodida che a lìnia vulcànica de su Camerùn[1]. S'Ilhéu das Rolas, sa cale superfìtzie est de unos 3 km² e s'agatat a isceti 2 km a sud de s'ìsula de São Tomé, est su puntu prus meridionale de s'artzipelagu e de su Paisu; s'agatat esatamente in sa lìnia de s'Ecuadore, tantis de acasagiare una pedra miliare chi marcat sa làcana intre de is duos emisfèrios.

Depet su nùmene a Tomasu apòstolu (in portughesu São Tomé) pro more de sa die in cale est istadu iscobertu dae is portughesos (21 de nadale 1471), a s'època data de amentu de su santu. Colònia de su Portugallu, at otentu in su 1975 s'indipendèntzia e s'est dadu s'ordinamentu giurìdicu de repùblica semipresidentziale.

Sa populatzione orìginat dae grupos ètnicos vàrios migrados in is duas ìsulas partende dae su 1485. In is annos setanta de su de 20 sèculos sunt acontèssidos duos càmbios importantes de populatzione: s'èsodu de is 4 000 residentes de orìgine portughesa e s'arribu de paritzas chentinas de pròfugos dae Angola.

Partende dae s'indipendèntzia in su 1975, fundamentale pro s'economia de São Tomé e Príncipe est istadu su coltivu de cafè e massimamente cacau, chi però at padèssidu, fintzas pro neghe de sa sicàngiaa, unu declinu grae, a su sighidu de su cale custa ex-colònia portughesas'est fata unu de is prus paisos pòberos de Àfrica, fintzas chi carchi prospetiva de crèschimentu benit dae s'iscoberta de unas cantas setziduras petrolìferas in is abbas territoriales e is inbestimentos cun is cales su guvernu isperat de isvilupare su turismu.

RiferimentosModìfica

  1. Kevin Burke, Origin of the Cameroon Line of Volcano-Capped Swells, in Journal of Geology.

Àteros progetosModìfica