Sharm el-Sheikh

Custu artìculu est iscritu cun sa grafia

Limba Sarda Comuna

. Abbàida sas àteras bariedades gràficas:

Sharm el-Sheikh est una localidade turìstica egitziana posta in s'ala meridionale de sa penìsula de su Sinai e lacanante cun su mare Ruju.

Tzentru amministrativu de su Guvernadoradu de su Sinai de su Sud, dae sa fine de is annos noranta Sharm el-Sheikh acasàgiat in manera regulare cunferèntzias polìticas de livellu artu in ue pigant parte totu is prus natziones de importu de su mundu, e addòbios numerosos de sa Lega àraba.

Sa tzitade si presentat prus che totu comente a unu tzentru mannu, fatu in parti manna de bidditzolos e cumplessos turìsticos, a fitianu dotados de servìtzios de animatzione. Is bividores, pro sa majoria, sunt persones bènnidas dae àteras zonas de s'Egitu chi traballant me is tzentros turìsticos e bivent in Sharm el-Sheikh pro traballu.

Geografia e clima

Sharm el-Sheikh est situada in s'estremidade sud de sa penìsula de su Sinai, in su golfu de Aqaba, amparada dae montes mannos, duncas gosat totu s'annu de unu clima caente meda; difatis me is meses istiales sa temperadura lompet a livellos elevados meda. In generale su clima est sicu e duncas su calore prus fàtzile de aguantare, ma càmbiat in ònnia zona: in su canale de Suez e in su golfu de Aqaba, pro esempru, si cuntzentrant is temperaduras màssimas, 45 grados, e is mìnimas, 15 grados. In mèdia, sa temperadura bàntzigat intre 35°C e 45°C in istade e intre 20°C e 25°C in ierru; is prus meses fritos e variàbiles sunt idas e ghennàrgiu. Mancari atraat turistas in ònnia istajone, Sharm el-Sheikh oferit su mègius de is cunditziones climàticas in su perìodu de martzu-maju e cabudanni-onniasantu.

S'istajone ierrile, mancari mite e cun un'irrajamentu diàriu forte de sole, no oferit, si no in dies raras, temperaduras màssimas superiores a is 25°C. Sa temperadura mìnima bàntzigat a inghìriu de 13°C ma a su mancu una o duas bortas, in ocasione de s'arribu de àera frita a subra de su Mediterràneu orientale chi mancu su Mare Ruju setentrionale faghet etzetzione, podet calare finas a 7-8°C. Cunsiderende su bentu forte chi suat a fitianu in sa zona, su clima de ierru podet resurtare friscu e variàbile, sìmile a su beranu italianu. A custu si depet agiùnghere chi sa temperadura de su mare bàntzigat a inghìriu de 21-23°C.

Sa pròida mancat fintzas in ierru: segundu is istatìsticas, Sharm retzit 10–15 mm a s'annu de abba intre onniasantu e martzu, distribuida in manera bastante irregulare dae annu in annu. Su sole duncas lughet pro sa parte manna de is dies, cun nues me is dies prus friscas.

Su perìodu de istade est caente meda: sa temperadura màssima calat casi mai a suta de 35°C (si lompet a puntas de 45°C) e sa mìnima abarrat a subra de 23°C. Su bentu e s'umidade bàscia de sa zona (a inghìriu de 20-30%) faghent sa temperadura bastante atzetàbile.

Cantu a sa temperadura de su mare est possìbile a si banniare dae abrile a sa metade de onniasantu chene problemas; in s'incumintzu de cabudanni, cando arribat a su picu suo, si registrant balores fintzas de 30°C. Me is àteros meses abarrat a inghìriu de 21–23°C.

Istòria

In antis de su 1967 Sharm el-Sheikh fiat pagu prus de unu bidditzolu de piscadores. S'isvilupu cummertziale de s'àrea est incumentzada cando is israelianos ant fraigadu sa tzitade de Ofira, 6 km a nord de sa baia de Naama. Est istadu su primu insediamentu cuntzepidu pro turistas.

Cando su Sinai est torradu a suta de su controllu egitzianu, in su 1982, su guvernu de su paisu at traballadu pro favorire s'isvilupu turìsticu de su territòriu. Investidores èsteros chi aiant iscobertu su potentziale cummertziale de sa localidade me is annos de s'ocupatzione israeliana ant contribuidu a sa faina edilìtzia. In su matessi tempus sunt nàschidas is primas leges a amparu de su paesàgiu, chi ant impostu fintzas artàrias màssimas pro is fràigos pro amparare is bellesas naturales.

Su 23 de argiolas 2005 Sharm el-Sheikh est istadu su logu de atentados terrorìsticos sambenosos de tipu islàmicu-fundamentalista, chi miraiant a corfire su guvernu egitzianu cun atziones violentas a dannu de su turismu. Is atentados ant causadu sa morte de 88 persones, 57 de issas egitzianas, e su ferimentu de àteras 200, faghende·nde su prus atentadu terrorìsticu violentu de s'istòria de Egitu comente pèrdida de vidas umanas a pustis de su massacru de Luxor de su 1997.

Sa tzitade at acasagiadu vàrias cunferèntzias de paghe de s'Oriente Mèdiu comente a sa de su 4 cabudanni 1999, concruida cun s'acòrdiu a subra de s'assètiu nou de su controllu palestinesu de sa Fròngia de Gaza. Su 17 santugaine 2000 in Sharm s'est isvilupadu su segundu addòbiu a pustis de s'iscòpiu de sa segunda intifada, chi no est resèssidu a firmare is violèntzias. Su 3 austu 2005 s'est fatu un'addòbiu a subra de sa cuntierra àraba-israeliana. In su 2007 at tentu logu in sa tzitadedda un'addòbiu de importu in ue autoridades irachenas ant resonadu a pitzus de su fràigu nou de su paisu. Sa tzitade at acasagiadu su Forum econòmicu mundiale pro s'Oriente Mèdiu in su 2006 e in su 2008.

Su Sharm El-Sheikh International Convention Center (SHICC) at acasagiadu sa COP14 de sa Cunventzione a subra de sa diversidade biològica (13-29 onniasantu 2018), sa de noe Cunferèntzias de sa Cunventzione de is Natziones Unidas contra sa corrutzione (13-17 idas 2021), sa COP27 de sa Cunventzione de is Natziones Unidas a subra de is cambiamentos climàticos (6-20 onniasantu 2022).^[1]^[2]^[3]

Infrastruturas e trasportos

S'aeroportu internatzionale de Sharm el-Sheikh (sigla: SSH) frunit bòlidos internos pro Càiru, Hurghada, Luxor e Alessàndria. Sunt oramai numerosos is paisos serbidos dae bolos charter: Itàlia, Germània, Isvìtzera, Regnu Unidu, Ucràina e Rùssia prus che totu.

Su portu de Sharm el-Sheikh, chi in comintzu no fruniat servìtzios turìsticos, dd'ant adatadu de su totu a is bisòngios noos de is ùrtimos annos, e immoe frunit servìtziu a yacht privados, naves de crusiera e traghetos pro Hurghada e Aqaba.

Pro si mòere pagu a tesu, faghet a impreare taxi o veturas in afitu. In prus postales de lìnia frunint servìtziu a istesiada mèdia e longa a prètzios bonos e mèdia comodidade.