Custu artìculu est iscritu cun sa grafia Limba Sarda Comuna. Abbàida sas àteras bariedades gràficas:

campidanesu · logudoresu · nugoresu

Su faeddu stalinismu o istalinismu, in sentidu istrintu, inditat sa polìtica de Stalin in su perìodu cando fiat a càbudu de s'URSS, dae su 1924 a su 1953, ma de fatu teniat peculiaridades fortes chi ddu seberaiant siat in sa lìnia polìtica de unos àteros teòricos comunistas (pro esempru Lev Trockij e Rosa Luxemburg), siat in su leninismu bisadu dae Lenin.

Su trèmene fiat impreadu a primìtziu durante sos annos '30 dae de is crìticos de Stalin, ma aiat agatadu a fatu legitimidade in su dibatu istoriogràficu. Segundu unas cantas iscolas de pensamentu, s'istalinismu est istadu unu momentu de reatzione chi at neutralizadu sa segadura acontèssida cun sa rivolutzione de santugaine, aporrende sa Rùssia a unu perìodu prus simigiante a cussu tzarista, caraterizadu dae motivos natzionales fortes e dae unu guvernu autocràticu e dispòticu. Unos cantos istòricos marxistas sutalìniant ca cun s'istalinismu si fiat afirmada una classe sotziale de funtzionàrios e buròcrates noa, a su contras de sos ideales rivolutzionàrios.

Ddoe sunt fintzas iscolas de pensamentu chi negant sa legitimidade de su trèmene, cunsiderende is polìticas de Stalin una cunsighèntzia naturale de su leninismu. Intre de custas interpretatziones s'agatat siat un'interpretatzione apologètica (chi fiat istada fintzas sa apoderada dae s'istoriografia ufitziale soviètica, siat in antis de sa destalinizatzione siat, mancari cun unas cantas diferèntzias, a pustis), chi biet in su guvernu de Stalin s'aplicatzione pràtica de su pensamentu de Lenin (inclùdidos mèritos e errores), siat una àtera interpretatzione, de madre anticomunista, chi cunsiderat chi su caminu de s'URSS podiat èssere prevìdidu giai partende dae sa rivolutzione de santugaine, e chi, mancari Stalin no fiat artziadu a su pòdere, su cursu de sos eventos non diat èssere cambiadu in manera sinnificativa.[1]

Istalinistas fiant istados fintzas definidos unos cantos regìmenes de paisos sotzialistas chi si fiant opostos a sa destalinizzazione, intre cales sa Tzina de Mao Tse-tung, sa Corea de su Norte, s'Albania, chi aiant modificadu (fritende·ddos) is relatos issoro cun s'URSS a pustis de sa destalinizatzione.

Riferimentos

modìfica
  1. Stalinismo, in treccani.it. URL consultadu su 3 nadale 2022 (archiviadu dae s'url originale su 13 maju 2021).

Artìculos in acàpiu

modìfica