Tàrantu

Custu artìculu est iscritu cun sa grafia Limba Sarda Comuna. Abbàida sas àteras bariedades gràficas:

campidanesu · logudoresu · nugoresu

Tàrantu
Nùmene ufitziale:	Taranto
Istadu:	Itàlia
Regione:	Pùglia
Provìntzia:	Tàrantu (TA)
Ladiore:	40°25′05″ Nord
Longhiore:	17°14′27″ Est
Artiore:	15 m. subra su mare
Tirada:	249,86 km²
Populatzione:	189 407 758,05 biv./km²
Comunes lacanantes:	Carosino, Faggiano, Fragagnano, Grottaglie, Leporano, Lizzano, Martina Franca, Massafra, Monteiasi, Montemesola, Monteparano, Pulsano, Roccaforzata, San Giorgio Ionico, San Marzano di San Giuseppe, Statte
Còdighe postale:	74121-74122-74123
Prefissu telefònicu:	099
Còdighe istat:	073027
Còdighe catastale:	L049
Patronu:  - Santu  - Die	santu Cataldo 10 maju, 8 idas
Giassu web:	http://www.comune.taranto.it/

Tàrantu (Taranto in Italianu, Tarde in dialetu tarantinu) est unu comunu italianu de 189 407 bividores, bidda manna de sa provìntzia omònima, in Pùglia. Est sa de tres tzitades prus mannas de su Sud Itàlia peninsulare e est sede de unu de is portos cummertziales prus de importu de su Mediterràneu, chi s'agatat in s'estremidade nord-otzidentale de sa regione istòricu-geogràfica de su Salentu, e in s'estremidade orientale de sa zona costera de s'Arcu iònicu tarantinu.

Dd'ant fundada is Ispartanos in su sèculu VIII a.C. cun su nùmene de Taras. Sa tzitade, gràtzias a sa positzione istratègica in su tzentru de su golfu omònimu, a sa fertilidade de su territòriu e a su cummèrtziu, est essida una de is Polis prus de importu de sa Magna Grètzia, faghende·si connòschere comente a tzentru culturale, econòmicu e militare, in ue sunt nàschidos intelletuales comente Archýtas, Aristóxenos, Livius Andronīcus, Leònidas e Heràcleides de Tàrantu, atletas mannos comente Icos e su chi ddu connoschent comente Atleta de Tàrantu. Est istada s'ùrtima tzitade de sa Magna Grètzia a rùere pro neghe de s'ammàniu de Roma, a pustis de is gherras pìrricas, una cuntierra durada 5 annos. Mancari derrotada, est sighida s'influèntzia manna sua culturale a subra de su restu de s'Itàlia meridionale e a subra de Roma etotu, intrende a fàghere parte de s'immaginàriu colletivu de insandus, comente a logu connotu pro sa richesa e de bellesas naturales, tzelebradas dae Oràtziu e àteros autores.

In su perìodu normannu, est essida capitale de su Printzipadu de Tàrantu, chi in s'ìnteri de is 377 annos suos de istòria est arribbadu a inclùdere agiumai sa totalidade de su Salento.

Tàrantu donat su nùmene a sa genia Lycosa tarantula, comunu meda tempus a oe me is sartos locales, de in ue benint puru is faeddos tarantella, tarantismu, e taràntula, impreada oe pro inditare is arangiolos de sa famìlia Theraphosidae

Sa tzitade est sede de s'Arsenale marìtimu de sa Marina Militare, de s'Ilva, unu de is cumplessos industriales prus mannos de Europa pro sa produtzione de s'atzàrgiu, e de su Museu archeològicu natzionale MArTA, chi est unu de is museos prus de importu de Itàlia.