Transnìstria

Artìculu in LSC

Sa Transnìstria (narada fintzas Trans-Dniestr o Transdnièstria o Pridnestròvia) est unu istadu de facto indipendente ma non reconnotu de is paisos mermos de s'ONU, e duncas de jure cunsideradu parte de sa Repùblica de Moldàvia. Su guvernu tenet sea in sa tzitade de Tiraspol.

Sa Transnìstria tenet istèrrida de 3.567 km² e populatzione de unos 555.000 bividores.

S'istadu est acollocadu pro sa prus parte in su territòriu de sa Moldàvia chi istat intre su frùmene Dniester (Nistru in rumenu) e sa làcana cun s'Ucraina.

Sa regione, cabudinamente parte de sa Repùblica Sotzialista Soviètica Moldava, ex repùblica de s'Unione Sovietica, at decraradu unilateramente indipendèntzia comente Repùblica Moldava de Pridnestrovie su 2 de cabudanne 1990.

A pustis de s'iscontzadura de s'Unione Soviètica, sunt luegus comintzadas is tensiones intre sa neo-repùblica de Moldavia e sa regione de Pridnestròvia, chi contramessèmpere a su restu de s'istadu non cheriat s'ischirriamentu.

De su mese de martzu a su de trìulas de su 1992 at tentu logu una gherra, agabada isceti cun unu tzessade-su-fogu, afiantzadu de una cummissione agiobada intre Rùssia, Moldàvia e Pridnestrovie, chi at detzìdidu pro sa creatzione de una zona demilitarizada intre Moldàvia e Pridnestròvie, chi contat binti localidades a cara de sa riba esta de su frùmene Dniester. Est parte de su territòriu de Transnìstria fintzas sa tzitade de Tighina e intòrinos, chi istat in sa riba uesta de su frùmene.

Mancari su tzessade-su-fogu apat poderadu, s'istatus polìticu de sa Transinistria abarrat chentza determinu.

S'istadu est una repùblica presidentziale cun guvernu, parlamentu, esertzitu, politzia, sistema de postas e moneda pròpios. Is autoridades ant adotadu una costitutzione, bandera, innu natzionale, divisa de is corpos armados. Cuntantu custu, a pustis de unu acòrdiu intre Moldàvia e Ucraina de su 2005 is cumpangias de Transnìstria chi cherent esportare prodotos peri sa làcana cun s'Ucraina depent èssere registradas cun is autoridades moldavas.

Sa prus parte de is bividores de s'istadu sunt tzitadinos moldavos, ma meda intre de issos tenet fintzas tzitadinàtzia ucraina e russa.

Sende chi su logu est ocupadu de s'esertzitu russu, sa corte europea de is deretos umanos cunsìderat sa Transnìstria "a suta de s'autoridade effetiva o a su mancu s'influèntzia detzisiva de sa Rùssia".

A livellu internatzionale s'istadu est reconnotu de s'Abcàsia e s'Ossètzia de Sud.

Su 18 de martzu 2014 sa Transnìstria at dimandadu s'annessione a sa Rùssia, a sighidu de sa chi sa Crimea at atuadu unilateralmente.