Virgìnia

Artìculu in LSC

Sa Virgìnia (/vərˈdʒɪnjə/), uffitzialmente Commonwealth of Virginia, est unu istadu de is Istados Unidos de Amèrica chi s'agatat in sa regione de Sud-Atlànticu. Sa capitale est Richmond, sa tzitade prus manna Virgìnia Beach. Sa contea cun prus residentes sa de Fairfax.

Sa Virgìnia, inditada in ruju in sa mapa de sos Istados Unidos de Amèrica

Bandera de sa Virgìnia

Allàcanat in su norti norti-estu cun Maryland e Washington D.C., in s'estu cun s'ocèanu Atlànticu, in su sud cun sa Carolina de Nord, in s'uestu cun su Kentucky e in su norti-uestu cun sa Virgìnia Otzidentale. Est su de 35 prus istèrridos istados e tenet populatzione de unos 8,2 milliones de bividores.

Geografia e clima de s'istadu dependent de is Montes Blue Ridge e de sa Baja Chesapeake.

Su territòriu de Virgìnia at bidu sa presèntzia de medas grupos indìgenos. Sa prima ocupatzione inglesa torrat a coa in su 1607. Sa Virgìnia est istada sa prima colònia inglesa de Mundu Nou. S'Assemblea Generale de Virgìnia est su prus antigu corpus-legislativu de is Amèricas.

S'isvilupu de sa regione at dipèndidu de su traballu de iscravos e s'ispròpiu de terras a is nativos, chi beniant a manu a manu bogados. Est istada una de is trèighi colònias chi si sunt ribelladas in sa Rivolutzione Americana e unu de is istados chi in sa gherra tzivile si sunt aunidos in sa Cunfederatzione. Est acuntèssidu in tempus de sa gherra chi is territòrios de norti-uestu de si sunt ischirriados fundende s'istadu de Virgìnia Otzidentale.

S'economia de sa Virgìnia s'apoderat subra medas setores: massaria, agentzias federales, intre chi is uffìtzios de su Dipartimentu de sa defensa e de sa CIA e servìtzios militares.

Is nomìngios sunt "Old Dominion" (Dominion Betzu), sende chi cabudianamente est istadu dominion de sa corona britànnica, e "Mamma de is Presidentes" sigomente sa prus parte de is presidentes de is Istados Unidos bisunt nàschidos.